1. |
SERÉ DE TU
02:36
|
|||
|
SERÉ DE TU
Seré de tu el llimac i la sal,
l'òrbita sense eix i sense pes,
l'escac covard perdut en la batalla
o l'ànima corpresa per l'assalt.
Et voldré la pell
a les paraules,
i el gemec
a pes
i en les contrades.
De tu faré un garbell;
quan el cos et declame en degoteig la calç
i la llepada,
et seré l'eixugall.
No quedarà de tu res que no senta
que he estat com un eixarm,
com una absenta.
|
||||
2. |
ON ETS?
02:24
|
|||
|
ON ETS?
On ets, que no em conforme?
I pose als excrements
aquella pau i la resignació
que em cosiren les monges
davall de l’uniforme.
El gest naufragat i profètic,
el plany de sepultura,
cel·les cruentes que abandonen
la fe a la guillotina.
Demostra’m que descarne
la mentida,
que aquest avorriment de tantes hores
són plagis permissius d’una altra història.
Si em brollen pesantors inevitables,
si no vull caus, ni panteó, ni roses.
Si aventure un desert més sec
que aquesta absència,
si entenc el crim d’abandonar-se
a les ombres perpètues de l’adéu:
del meu, i no del teu,
que va ser a la força.
|
||||
3. |
ELS ULLS EM PLOREN
03:13
|
|||
|
ELS ULLS EM PLOREN
Els ulls em ploren de memòria,
i faig els precs i el sexe de memòria.
O com la gravetat, que no s’aprén
i indòmits ens condemna per a tota la vida
a estar amb pany i clau sobre la terra
fotuts i assabentats que no hi ha eixida.
Perdurables dreceres
que en la foscor destrosses.
Mentides que menstruen soledat i pols,
sants descarnats i bruts que esmolen pedres,
que passegen la mort perfumada i estricta.
Tot d’una de memòria ho aprenc,
sense resums ni esquemes.
De naixement ja vinc momificada,
sense impaciències ni relíquies
que em servisquen demà
per fer-vos testament.
|
||||
4. |
MIREU-ME BÉ
03:04
|
|||
|
MIREU-ME BE
Mireu-me bé, sóc jo:
qui escup i qui complau
qui crida i calla i pensa
i es fa cendra.
Qui recela i confia
i trau les dents
i amb les ungles arrapa
la insistència.
Qui menteix i enamora
qui diu la veritat i recula
i s’afona.
Qui s’està quiet i plora
i reviu, denuncia
i udola.
Mireu-me bé, sóc jo:
poema que ara escau
o que redola
que agafes o esmicoles
i a una altra cosa…
|
||||
5. |
VOLDRÉ SABER DE TU
04:59
|
|||
|
VOLDRÉ SABER DE TU
Voldré saber de tu tots els sintagmes,
els plecs del teu dolor,
el gemec que t'empasses.
Quin núvol prim perfila el teu hivern,
en quina neu t'assaones els somnis
quan prens la llum i la paraula exacta
i redemptor espletes aquest llast
tan febril de la tarda.
Et diré a cau de pubis
a quin bosc em remet el til·ler dels teus llavis
i amb quina lletania ressuscita
la gramàtica indeleble del meu cos.
|
||||
6. |
TOT EL QUE SÉ DE MI
03:58
|
|||
|
TOT EL QUE SÉ DE MI
Tot el que sé de mi em sona
però no acabe de descobrir qui sóc.
Em reconec als llavis aquell regust melós
de la fruita madura i dels licors,
i encara els intuïsc
la forma que prenien en els besos.
On ara jau invicte
el buit aterridor de les dos mans
hi ha el record de la carn
que amb la paraula es feia sexe.
Una lleugera flaire de salnitre, de molsa, m'arriba de la pell;
de la planta dels peus em puja la remor
de les aigües més fèrtils.
Però quan cau el dia i silentment
observe la mirada que em retorna l'espill,
note un calfred punyent,
un no sé què de vespres oblidats
al cim de la inclemència,
una remor de veus que eriça
la feble pell nocturna dels albats.
I tot es fa un gran buit.
Busque diligentment, de nou, entre els meus dits,
i en l'enyor del tacte de la rosa,
allí,
em descobrisc.
|
||||
7. |
DONA
02:16
|
|||
|
DONA
Dona gat dona llop dona serp dona poma.
Ets dona genital, uterina i serena.
Dona licor, amor, tempesta i anagrama.
Dona melic,
dona centre del món, dona racó.
Dona costura, de cap a peus oberta.
Dona sifó, gasificada i ferma.
Dona que rius
i invoques el poder
per a canviar en tel iridescent el dol dels dies.
Et coves com es cova el pa i l'arròs
i fas sabor a alfàbrega i a origen.
Tot el ferment en tu és niu i és vida.
Ets àncora infinita de records
que aprèn a suturar cada ferida:
que no supure,
que cicatritze l'òliba del temps,
que xiule el riu i plore el vent!
Dona història
que tens entre les mans el fil més eloqüent de la comèdia.
Dona home també:
així de clar haurà de ser el desenllaç,
serà;
tens totes les paraules en les mans.
|
||||
8. |
PENSEU
02:04
|
|||
|
PENSEU
Penseu que aquest hivern és ja sinistre,
que tot el que promet s’escampa entre les cames.
Com defugim, ingràvids,
d’aquesta cerimònia
que, distreta i insomne,
ens apunyala el vers,
que sotmés ens distrau
dels aldarulls benignes de la vida.
Sabeu que aquest hivern prospera
entre les venes i ens glaça
el cementeri que emergent
ens preserva d’aquell ser i no ser,
d’aquesta selva.
Són pactes, tot plegat, que ens alimenten,
lentíssims,
la tristesa.
|
||||
9. |
EN QUIN MIRALL
01:39
|
|||
|
EN QUIN MIRALL
En quin mirall has implorat i contemplat el vestigi dels cossos
el dolor inalienable que et pertoca?
Amb quina tràgica promesa has sucumbit al dol?
Quin designi has bastit i amb quines mans?
En quin combat has abolit les roses?
En quina servitud has constatat que s'esmunyia el vers?
Quin silenci has bastit guardat per a un altre moment
que no fos el moment que t'exigies?
En quina allau de mots has triat el mot irrepetible?
Quin abisme has servit a taula ja parada?
Digues, on has desat el bes?
On has desat la vida?
|
||||
10. |
SI SOM EL FANG
02:18
|
|||
|
SI SOM EL FANG
Si som el fang,
la cendra,
el resultat de la foguera d'alguna vanitat.
La pols,
el plor de sant Llorenç:
la cremació de la ferralla i prou.
El pet de dos matèries o d'un àtom,
o si vols un gran cuc,
un cullerot buscant un ou
o l'ou de la gallina.
El després d'un gemec,
d'un oblit
o d'un prec
o d'una negligència.
Si som la sal que cou a les ferides,
el costellam,
la fusta modelada,
un pecat.
No res.
Com és que encara et vens
cada nit,
d'amagat,
l'ànima
a pes?
|
||||
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
If you like ÉS OBERTA LA NIT-Poemes de Susanna Lliberós, you may also like:
Orchid Underneath
by Jane Paknia
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop.
go to album
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
Io tu il loro
by Klaus Johann Grobe
Pivoting from German to English, disco to soft rock, the groovy Swiss duo branch out on their first album in six years.
go to album
