1. |
POÈTICA
04:18
|
|||
|
POÈTICA
Estimar és dibuixar mapes.
Cada paraula necessita el seu paisatge,
I escriure és inventar estances.
No dir la pluja, sinó banyar-se.
No el precipici, sinó caure.
Com dir, si no, que habitar-te és cremar-me?
|
||||
2. |
HIVERN
03:40
|
|||
|
HIVERN
Vas entrar a la meua vida
com un febrer cansat.
Com la matèria d’una lliçó
que durant anys havies repetit a classe.
I vas saber que la nostàlgia
és un ascensor que puja fins a l’àtic
i amb els anys fa més llarga la baixada.
Potser ja ens havíem trobat,
en una altra vida, en un alter país,
en la terrassa d’un Starbucks,
fent cua per a un concert
o obrint la porta dels congelats
del supermercat del barri.
Sé que, com diu la poeta,
res passa ni passarà dues vegades.
Però m’hauria agradat trobar-te així,
de sobte,
com cauen els botons descosits d’un abric.
|
||||
3. |
LA CASA I ELS ARBRES
03:08
|
|||
|
LA CASA I ELS ARBRES
A vegades els arbres creixen en direcció del cel
N. Balestrini
Durant anys he pensat en el jardí d’aquesta casa.
En com uns arbres han estat fidels a la memòria,
amb quina dignitat s’obrien les fulles
d’unes palmeres que ens miraven viure.
Hauries d’haver fugit, deies,
abans que aquestes parets
t’obriren amb records les venes.
A voltes tirem una paraula al mar pensant
que les ones mai l’aproparan fins a l’arena.
I durant anys he pensat en el jardí d’aquesta casa
quan dubtava entre fer o no fer certes coses,
entre dir sí o dir no o deixa que m’ho pense.
Durant anys he volgut imitar la forma
en què heu anat caminant pels dies
perquè els troncs dels arbres continuen avui,
passats els anys, creixent tan rectes.
|
||||
4. |
MOONSHADOW
04:10
|
|||
|
MOONSHADOW
A vegades estar trist és cosa de dos,
i això, a vegades, dol el doble.
Els cafès d’algunes ciutats
ara s’alcen en l’asfalt
com un monument per recordar barbàries.
I és tan fred el marbre com la seda.
La distància entre una persona justa
i l’himne d’un país a penes és palpable.
Els grans homes de les nacions, tots en fila,
morint i corrent-se amb fel·lacions.
A una certa edat tothom voldria
conèixer els noms dels arbres.
I jo hauria volgut, per a tu,
una forma diferent d’amor,
amb una altra música, i més llunes i rellotges.
A vegades estar trist és cosa de dos,
i això, a vegades, cansa el doble.
La dona que no sóc, la filla que no he estat
i la mare que mai seré,
ara enfilen juntes el carrer i, de tant en tant,
s’aturen, parlen entre elles, i riuen.
|
||||
5. |
TEMPS D'EMPELT
02:26
|
|||
|
TEMPS D’EMPELT
Quan te’n vas anar l’arbre encara hi era.
Hi eren les fulles, intactes,
i hi era el resguard que feia el seu tronc.
Una ombra és tenir algú que no pregunte per què,
que protegeix sense exigir res a canvi.
Ignorant la tècnica sovint tornem a l’arbre
buscant les arrels del que un dia hi vas deixar,
de l’esperança que es va quedar per créixer
quan els dies eren ferms com un camp de blat.
De tant en tant tornem a l’arbre,
un arbre que havia estat tots els arbres.
I és aleshores que ens agafem a les branques
i ens repetim en veu baixa:
no prospera l’empelt,
no prospera l’empelt
i és a l’ombra on tot més crema.
|
||||
6. |
QUAN ELS ARBRES CAUEN
02:42
|
|||
|
QUAN ELS GRANS ARBRES CAUEN
When great tres fall
Maya Angelou
Quan els grans arbres cauen
a l’altra banda del món es desperta algú
a qui havien anestesiat perquè dormís.
Quan els grans arbres cauen
potser encara queda gent dins les esglésies
perquè els sacerdots es puguen confessar.
Quan els grans arbres cauen
hi ha qui prova de fer esclatar bombes
mentre uns altres omplen pots de confitura.
Quan els grans arbres cauen
es trenquen els papers que signaven un acord.
Quan una gran dona cau
els mestres continuen obrint cada matí les escoles
i al mercat arriba el peix fresc directe de la llotja.
Quan una gran dona cau
amb ella sempre en cauen dos més:
la que la segueix buscant en la gent que s’hi assembla
i la que observa a la que no la deixa d’enyorar.
Quan una gran dona cau
el paisatge queda un com una bústia sense cartes.
Quan una gran dona cau
tot el fred del bosc s’instal·la en una casa.
I ni una primíssima línia de sol
travessa al bosc els troncs dels arbres
o entra per la finestra d’una casa amb dol,
quan una gran dona cau.
|
||||
7. |
ALTERITATS
04:27
|
|||
|
ALTERITATS
Et pensava com s'imagina una ciutat.
I et citava als llibres
com una discreta nota a peu de pàgina.
Això és el paradís,
em deia quan et trobava
entre el públic d'una conferència.
Després, rumors i converses al carrer.
Tal vegada un bar, fum fins a la matinada
i de sobte passe a fundar les teves lleis,
a conquerir els dominis d'un cos
que es desplega com un llibre.
Al teu costat la nit és meva, vaig dient-me.
I entre a tu com si entrés sola,
caminant per la gespa, fins al centre d'un estadi.
Córrer per trobar-te va ser
la meva forma de quedar-me quieta.
D'amarrar el teu cos al meu paisatge
com després d'un diluvi
una barca reposa al port.
|
||||
8. |
PRECS
03:27
|
|||
|
PREC
Que si tremoles, que siga jo qui et faça tremolar.
Que t’envoltes de gent que et provoque rialles,
però que sempre siga amb mi amb qui rigues més.
Que no caigues mai, però si caus,
que siga jo qui estiga al teu costat.
Que viatges tant que arribes a confondre els oceans
i t’acostumes plàcidament a les diferències horàries.
Que reconegues el gust del cafè de cada lloc on vages.
Que tot siga bell per difícil que semble,
com un moble lleig que amb els anys
li hem anat trobant la gràcia i el costum.
Que no busques mai fins al fons de les coses
(normalment, la gent no hi arriba mai,
fins al fons d’allò que s’escapa de les mans).
Que no t’ensorres, però si ho fas,
que tingues sempre a prop sortides d’emergència.
És allà on t’espere jo, al fons del passadís,
com s’esperen els extintors per apagar els incendis,
vigilant i en alerta per estendre’t llargament la mà.
|
||||
9. |
NEW YORK, NEW YORK
03:13
|
|||
|
NEW YORK, NEW YORK
I
Diré les coses tal com sonen,
omplint buits per no haver de deixar silencis,
perquè els silencis em porten a l’oblit,
al blanc i al passadís d’un hospital
on les hores es confonen amb la pena.
Diré les coses tal com sonen
i callaré les que més em dolen.
De petita apropava el nas als aquaris
per observar els colors dels guppies,
em quedava mirant el taronja dels cíclids
i les escates d’uns peixos que s’unflaven com globus.
Però algú em va explicar un dia
que la memòria dels peixos dura tres segons.
I ara, quan m’acoste als aquaris
ja no mire la festa dels seus cossos;
només veig la pèrdua a l’altra banda del cristall.
Aprope el nas i observe els seus ulls buits
mentre els confonc amb els d’algú
que vaig estimar com mai.
Algú que començava a viure sense ordre
i a durar-li la memòria
els segons que ara sé que li dura al pe
|
||||
10. |
PRONOMS
01:48
|
|||
|
PRONOMS
M’acoste a tu i sé que aquesta copa
també pot algun dia trencar-se;
que ballar damunt el vidre
és la dansa més amarga.
M’acoste a tu i et sé conclusió i bandera
i tot el vent nou que exigeix una vela.
Treu els ells i els vosaltres
i no parles més de tu i de mi
si no és per dir nosaltres.
|
||||
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
If you like QUAN ÉREM DIVENDRES, you may also like:
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
Io tu il loro
by Klaus Johann Grobe
Pivoting from German to English, disco to soft rock, the groovy Swiss duo branch out on their first album in six years.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
