1. |
PORTA D'EMERGÈNCIA
03:07
|
|||
|
PORTA D’EMERGÈNCIA
T'afonaves,
pensaves que tot es perdia,
s'allunyava.
Que eres engolit
per la inèrcia d'un punt de fugida.
Res és alié.
En realitat,
cada naufragi revelava
una porta d'emergència,
un prospecte amb indicacions
per a surar,
per a seguir la singladura.
Tal vegada, la paraula
siga una mica més que un sospir.
|
||||
2. |
RENÀIXER
02:42
|
|||
|
RENÀIXER
Març comença a supurar
un cromàtic nèctar de vida,
badall de la sang
esculpint un univers de joia.
Llastrant l'energia de la paraula
en els vèrtexs de pètals i estams.
Enlairant els pits a la brisa
d'un policrom renàixer.
Negant l'habitacle existencial
d'horitzons i tendresa.
La ciutat dels dies,
malgrat la coïssor de l'ànima,
esbossa amabilitat en el gest.
|
||||
3. |
TOT JUST...
02:32
|
|||
|
TOT JUST
Tot just un gest,
un somriure al rostre.
Un espurneig als ulls
escampant pols enamorat.
Una carícia llançada
cap a la pell.
Una sentència amable.
Un bes infinit ... la vida.
La resta és fum.
|
||||
4. |
SEDIMENT
03:18
|
|||
|
SEDIMENT
De fogositats, sigils, obstinacions,
he anat forjant el sediment
que el llast del temps ha segellat
en els replecs de la pell.
Un equipatge clandestí, intransferible,
que esculpeix el flux de la memòria,
com peixos de record solcant les marees
de la impertorbable eternitat del temps.
Un reducte d'història reflexiva
que transita les nits d'insomni,
colpejant l'estavellat onatge
de les argentades llunes d'estiu.
Un ressò llunyà, que irromp ferm
des de les abissals profunditats
de la cavitat ulcerada de fum,
on l'evocació amaga les despulles.
Un ardent sediment,
amanit amb l'entelèquia de la paraula
|
||||
5. |
SOLICITE EL SILENCI
03:20
|
|||
|
SOL·LICITE EL SILENCI
Sol·licite el silenci,
com música que es dilata en les entranyes,
com flascó ple de buit,
tossudament desitjat,
perquè ningú usurpe,
el penúltim intent de penombra,
que jeu en el meu pensament.
Sol·licite el silenci,
per guardar la nit
en l'espessor hermètic que m’habita,
més enllà del desassossec.
Per no despullar, a la intempèrie,
el recel de les flors confiscades,
en les plàcides albes de primavera.
Sol·licite el silenci,
com a aprenent de vetllador vigia,
per poder eixir de la confusió
que el ventre dels dies exhibeix,
ofegant en mi la utopia
i el desig de precises respostes.
Sol·licite el silenci,
com saba que renova l'ànima.
|
||||
6. |
BORBOLETA
03:15
|
|||
|
BORBOLETA
Aigua d'abril
esguita les ales vellutades
d'un renaixement nodrit
amb glopades d'indefinits efluvis.
Zèfir de transformació
que enriqueix el coneixement.
Les fades dels anhels
voletegen galopant a lloms
de regeneradores papallones,
perpetuant la fugacitat de l'ésser.
Emergeix la renovació,
com una ofrena de llibertat i canvi,
bressolada entre metàfores viatgeres,
a la recerca d'altres mons.
|
||||
7. |
EN EL SUB SÒL
02:55
|
|||
|
EN EL SUBSÒL
Sona un arpegi
en el subsòl de la ciutat,
bussejant en una atmosfera
rància i malalta.
Cossos que caminen,
atrapats per la rutina dels dies.
Mirades furtives que es perden
en les entranyes de l'ànima.
La incomunicació consentida i desitjada
acampa en qualsevol andana de metro.
Els sentits es treuen la mandra
engolint la semàntica d'algun llibre,
melodies amb cos de mp3
o potser, rumiant hermètics pensaments
tancats en cambres de cotó.
Mentrestant,
ressona una veu, gran, genial,
navegant sobre les tranquil·les aigües
d'un suau arpegi sobre acústic acer.
Moltes vegades, massa vegades,
la genialitat intenta sobreviure
en el subsòl de la metròpoli
als acords d’ "Unchained Melody".
|
||||
8. |
SURREALISME
01:07
|
|||
|
SURREALISME
Vaig somiar
que un llibre em menjava
totes les partitures de ciment.
Aquelles que millor ploraven
les corxeres del compàs.
En despertar, vaig sentir amb por
que no tenia dits als peus.
Les mans també hi eren absents.
Amb un salt de desesperació,
en tractar de llevar-me,
el tronc trontollava
fins a perdre l'equilibri.
A la galta,
la fredor del sòl.
Ple de suor i pànic,
em vaig sentir una eruga
vessant la seva bogeria.
|
||||
9. |
RETALLS TARDORALS
01:44
|
|||
|
RETALLS TARDORALS
El garbellat Sol grata la pell
de les branques esporgades,
plenes de rosada, acaronades
d'una aura de vent intermitent.
L'ambient supura raïms d'humitat.
L'aire fa olor de fulles que ja no té.
Els arbres han engolit
l'espectre de fosca placidesa.
L'ombra que projecta l'esquinçat raig
estampa, de tardorals ocres,
el grenyal cànem que entapissa la terra
amb llampecs de caducitat.
S'ha rovellat l'afable brisa
que ofrenava les migdiades estivals.
Els retalls de l'esporga,
revestits de fulles mortes,
van acolorint, de cetrí i ocre,
el malenconiós llenç
dels eterns records dels dies.
|
||||
10. |
TINC LA MAR
03:24
|
|||
|
TINC LA MAR
Tinc la carícia de la blava onada,
un massatge ple de bufs d'aigua,
un respirar de llum i pols de vidre,
una cançó que dibuixa una tornada plàcida.
Un tresor que escampa
el centelleig de les seves joies,
dissolt en el reflex del vaivé
que dansa a la riba,
a ritme d'escuma argentada.
Tinc la mar.
Tinc el cel.
Tinc la carícia
de la blava onada.
L'esclat de la llum furgant
al fil d'equlibri
de l'etern l'horitzó.
|
||||
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
If you like SINGLADURES-Poemes d'Artur Àlvarez, you may also like:
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
Io tu il loro
by Klaus Johann Grobe
Pivoting from German to English, disco to soft rock, the groovy Swiss duo branch out on their first album in six years.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
