1. |
AIXÍ MENJE...
02:03
|
|||
|
La clamadissa de llums
com un relat sense fi
em fa respirar el vespre
Així menge melmelada de fruits
m’entreteixesc de la vida
amb les hores que venen del capvespre.
Com el cuc fa el seu capoll
nia la soledat filant memòries,
i crea un llenç,
bastit d’instants,
bastit de dolces arrels.
Telaire de silencis,
amb sucre i temps
pare teles al vent!
|
||||
2. |
EL VENT DELS DIES
03:15
|
|||
|
El vent dels dies
Hi ha un espai que no em deixa esbrinar el vent dels dies,
un còdol,
un bon recer a prop del pols d’aquesta terra;
una llàgrima que s’esmicola i escletxa,
un tempo;
un instant que no s’atura per no retindre’s,
un codi,
el que guarda la memòria que em farà lliure.
La sort de ser-hi!
|
||||
3. |
ESDEVINC TEMPS
03:15
|
|||
|
ESDEVINC TEMPS
Esdevinc temps i done temps al temps
com un onatge continu i latent.
I torne ara caminada serena
per espais nus, com del res al no res.
Esdevinc aire, a ple aire m’enlaire
goig no sotmès, sortós polsim al vent.
I en sóc des d’ara drecera a cel obert.
Remunte vol, com de l’alt al més alt.
Esdevinc arbre, arbrissó de l’arbreda
gaire ombrejada pel fullam generós.
I em sent des d’ara, rierol cap al mar
nau que navega més enllà d’horitzons.
Em sé bri d’herba, esdevinc i no sóc
sendera arrecerada, glaçat el cor,
que el raig de sol
simplement
em fon.
|
||||
4. |
ABANS DE L'ALBA
03:00
|
|||
|
ABANS DE L’ALBA
De fora hi ha un altre univers
d’atzur intens i de violes,
de trepitjars i fulles seques,
de foscúries.
Pòl·lens i estigmes barrejats
amb miols de gates i el cant
lacònic de les cuques.
De turqueses.
De fora hi ha un altre univers.
Em trobe part del tot
i del no-res,
en un coit que mai no acaba.
Si tinc un fill li diré Desig
|
||||
5. |
PLUJA D'ESTELS
03:46
|
|||
|
PLUJA D'ESTELS
Estimadíssim,
Algunes vegades trenca la nit
al mig d’un record vedat al record,
en un temps reservat per construir-se,
o enmig i no lluny del goig de la vida.
Té alguna cosa d’especial
entreveure al mapa del cel
el camí a seguir.
Avui,
com un amant de mitjanit,
un papalló tan a penes si aleteja noctàmbul
a la vora d’un llum del carrer de Baix.
El so d’alguna versió per a saxo
d’Stars Fell on Alabama
s’escampa carrer avall
a través de la porta del Jimmy.
La nostàlgia per Ella & Louis
m’ha distret
a les portes de la plaça de Sant Jaume.
Bé saps com m’agrada!
La nit va fent seua la soledat
i solament m’acompanya,
ara que trenca.
A prop del temple gòtic
que a pany i clau
vetla la nit amb ulls de gàrgola,
jec al terra mentre contemple l’estelada.
L’espai no em limita.
|
||||
6. |
LABERINT D'ESPILLS
02:52
|
|||
|
LABERINT D’ESPILLS.
La paraula és un laberint d’espills.
Mira’t.
Somia’t doblement. Allò que et diu
i amb quina llum reflecteix i t’atura.
L’escenografia del mots que habites
menyspreen la voluntat de reconstruir-te
quan res ni ningú, té cap nom encara.
Els teus ulls primitius recerquen lluny
l’horitzó dels orígens, el primer mot
davant la visió de l’altre que et mira.
Però tu ets més a prop, ets el primer pla,
i no goses mai, ni lliure, mirar-te.
Què vas perdre quan vaig dir t’estime?
Mentre contemplaves la vall d’aquell riu
al fons del reflex del paisatge nostre,
aparentment tan a prop al mirall,
jo que em desvestia anant cap al matí:
arbre, balancí de mar, pedra alada,
espasa i teló si cal rasant l’aire.
I tu paraula, tan fràgil, fas miques
del vidre
cicatritzant al teu pas tot l’adés,
tot l’ara.
Ara tanques els ulls i quan els obres
sols hi ets tu. Estranyament t’estranyes.
|
||||
7. |
CAMÍ ENLLÀ
02:34
|
|||
|
CAMÍ ENLLÀ...
Just a l’esquerra del corrent del núvol
pintada de carmí roig vermellenc,
entra la vida.
Camí enllà, fosc, serpenteja l’ahir
ombra allargada, clamor d’un desig.
I és un crit estant d’un silenci d’hora
que no et pertany.
Que no et pertany aquest atzur de rou
fresc de vida, plugim bevent l’espai.
De mirada reflex. Vell de demà.
I és un polsim d’un dels somnis d’avui
que ja no és teu.
Que ja no és teu,
l’imparable pas.
Viatgera enllà.
|
||||
8. |
SOVINT QUAN ET MIRE
03:04
|
|||
|
SOVINT QUAN ET MIRE
Sovint quan et mire, veig la llum poblada
de cada dia.
No és un desert sec que es llepa llepa la terra, no,
ets l’espurna que s’enlaira.
Si et pense clar, trobe aiguaneix que brolla
a cada passa.
No és com nit obscura que es mira a l’ombra, no,
ets el riu que t’embolcalla.
Perduda en el mal temps de la boirina
no és cap mà freda allò que llavors cerque, no,
que és primavera.
I si ets paraula aleshores,
d’on naixeràs, rosella?
|
||||
9. |
NAIXIA LA NIT
04:00
|
|||
|
NAIXIA LA NIT
Naixia la nit deixant el seu rastre en cada capvespre,
en tots i cadascun dels mots del món.
Fou bella la nit, dissortadament immensa i bella.
Faig del recolze del riu un escenari invisible i m’ature.
On està el foc que semblava immortal?
On el rostre que mirava l’horitzó,
el bri d’herba entre les herbes?
On fou el dia perdut el rumb,
on cantaves el que tenies?
Tant que m’estimava els ocells lliures,
veig ara com el vol, dorm a l’ombra.
No sé què espere ni a qui estranye.
Naixia la nit primitiva.
Ningun cau era casa meua
ni cap vers l’alba.
Mire la nit amb rostre absent
obrir-se pas en cada cosa.
Algun instant farà arribar la llum de l’alba?
Fou bella la nit, dissortadament eterna i bella.
|
||||
10. |
ERA L'UNIVERS ENLLÀ
02:52
|
|||
|
ERA L’UNIVERS ENLLÀ
Era l’Univers enllà
dels meus ulls envellits, còmplice,
vestit d’entranyes de terra.
El gèlid glaç de l’hivern
rodava sense aturar-se’n.
Encara ara pregunte qui sóc.
Són albatros perduts
que s’estimen del llamp
el fred,
els que em fan volar les pupil·les.
Amb ells em veig al lluny,
descalça i viva, humits els ulls de brisa
i lleugera, tant, que em porta el vent.
Així i tot, entumit, atrapat en cada biografia,
s’entesta en caminar a la meua vora,
el temps.
|
||||
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
If you like NOCTURN-Poemes de Mercè Claramunt, you may also like:
Orchid Underneath
by Jane Paknia
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop.
go to album
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
Io tu il loro
by Klaus Johann Grobe
Pivoting from German to English, disco to soft rock, the groovy Swiss duo branch out on their first album in six years.
go to album
