1. |
CIRERES
03:34
|
|||
|
CIRERES
Tan blanc com el formatge, com l’escuma
de la cervesa tèbia.
Un blanc tenyit de sang
i una porta taronja.
I el groc que presideix tot l’espectacle
erosionat només per les línies grisenques,
pel poderós capritx d'unes mans tremoloses.
De sobte el predomini
d’un fosc vermell de cireres madures.
El cant de les roselles. L’alcavor.
El forn encès. La farina en la taula.
El pa tallat en llesques, el pa sucat en l’oli.
La força en flames d'un sol pensament.
Un altre món sota el pes de les fulles.
|
||||
2. |
DES DE LA BÈRNIA
04:28
|
|||
|
DES DE LA BÈRNIA
La memòria del temps
i el retorn a l’inici de l’altre que és el teu.
La imatge fonedissa del roder,
el mite de la força i de l'espasa,
de les roques tallades i els lleons adormits.
Encara que el passat és sempre dolç,
encara que la imatge és sempre buida.
Excava el talp el cau a ras de terra.
No s’obliden les ombres del record:
el lloc, la pedra, els teixos i els aurons.
Ni s'oblida la pols o les salobres aigües,
blavets o riberencs quan tornaven a casa.
L'escorça esquerpa i vella del server
i aquest arròs tan amarg com la fel.
Els penyals sobre el mar, la serra blava.
Encara que les coses van perdent-se,
encara que la llengua
Què en dius d'aquest paisatge que ara dorm?
Només els margallons i el canyamel
per als dies de festa.
Com ens perdem nosaltres,
sense adonar-nos-en, a poc a poc.
|
||||
3. |
GRIS
03:41
|
|||
|
GRIS
Sobre el rectangle la taca de color.
Un cel obscur o lluna sense espai.
Sents el silenci i toques la substància
o el no color que vessa els marges blancs.
Sota el rectangle el color més intens,
les múltiples tonalitats del negre,
entre llenços de dol i solitud.
Àrida primavera de brots grisos,
paisatge desolat amb blanc de lluna.
El sublim de les pàgines en blanc.
La mort és una guatlla a ras de terra,
el signe que s'amaga entre les venes.
La mort que tremoleja entre els colors
en el rectangle blau de la mirada.
|
||||
4. |
LA MUNTANYA
02:49
|
|||
|
LA MUNTANYA
We shall by morning
inherit the earth
Sylvia Plath
De matinada el bosc de la tardor,
amb el reixiu i la pinassa humida,
el nostre pas acull, els nostres sons.
Abans d’ahir el dia de l’anguila
i el vers que s’escapava de les mans
amb reflex de cobalt entre les aigües.
Avui ens crida el bolet i el seu encís,
el sortilegi antic de les muntanyes,
fosc averany que apunta entre les dents
quan s’enfila el desig entre els teus llavis.
Demà potser heretarem la terra
o ens tancaran feixugament els ulls
amb l’espessor de la nostra ceguesa.
Ara fruïm aquesta meravella,
el simple fet de ser i ser ací.
El teu somrís dibuixa mots novells,
un sexe que ens devora nit i dia
i figures antigues amb colors esvaïts.
Tots al voltant de l’arrel de la pedra:
d’un trist present que adoloreix el cant
pedres i veus ens diran el futur.
|
||||
5. |
LA VIDA BREU
03:08
|
|||
|
LA VIDA BREU
El plaer dels sentits, el tast i la textura,
la barreja subtil dels llagostins,
els crancs i el rap, la crema
que ompli de mar la llengua i les genives.
Sabors i olors d’arena humida i roca.
La galera amb la molla tan exacta i succinta
com els teus pits,
justos i generosos.
S’exciten les papil·les,
tot el meu cos s’excita, els llagostins,
l’ample somrís del rap, i la rajada.
Riem. La boca fresca.
Sal i escuma de mar entre les dents.
Reflexos verds en el teu vi daurat;
un bosc d’aromes en el meu vi negre.
Gaudim aquests moments:
la vida és breu i bella.
Amb els llavis segelle en els teus llavis
un pacte de coulant de xocolata.
|
||||
6. |
ARA
03:25
|
|||
|
ARA
A Isabel
Podríem dir Berlin o potser Portland,
un carrer qualsevol, racó de Sant Llorenç
o Taylors Ferry Road;
qui sap si en un país on mai no havem estat,
on el sol de l’autumne
deixa el seu or sobre la terra humida.
Ho sabíem de temps i no gosàvem dir-ho:
som pensaments o paraules que creixen
amb el ritme dels números i els llavis?
Ens menteixen les síl·labes i els ulls
aboquen l’espavent de la desfeta.
Només el tacte dura,
amb el desordre dels anys i la neu,
amb un balanç de roses sense pètals
i preguntes que brollen d’un pou sec,
com jo sóc o no sóc
o qui sóc jo,
tot allò que podem pensar encara
o imaginar enllà del desesper,
lluny de les dents ferotges de l’infant,
suau com un ocell.
Somrius entre els pollancres amb ulls tristos;
ara són llocs perduts on tot s’oblida.
Un crit de llibertat que de tu naix
ens parla d’altres noms i altres poemes.
Sota la meua mà
la teua pell fremeix llisa i elèctrica.
Només aquest silenci vell tan nostre
i a la nostra mesura,
on crea un altre món la teua veu.
|
||||
7. |
SERVES, MANGRANES
03:41
|
|||
|
SERVES, MAGRANES
No assenyala el poema els teus corriols
ni les llargues esperes sota el sol,
l’olor del cànem escarpit,
els caminois o les brillants cruïlles,
suc de magrana oberta al primer raig
per on els anys passaven perfumats
amb la flaire enfosquida de les serves;
el degoteig només amb la rigor
exacta de les hores
d’una música fosca
que és un plany de partença
o és un plor d’arribada
sense record ni oblit,
sense horitzó,
a una terra remota i sense límits.
|
||||
8. |
SPLEEN
02:54
|
|||
|
SPLEEN
‘Charles Baudelaire’
(A Montserrat Bayà,
amb la complicitat de l’escriptura i una mar
blava al fons.)
Pels invisibles batecs de la mar,
pels mars ignots o les platges desertes,
pels mars sense riberes dels teus somnis,
pel mar que amb el seu ritme t’afaiçona
amb aigües que s’apropen o se’n van,
moren als nostres peus les seues ones.
Com el rei d’un país de pluja fina,
estèril, ric i avorrit de naixença,
s’atura el temps en les nostres pupil·les.
Hipòcrita lector, que només veus
els mots que estan escrits en negres lletres.
I el que intenta amagar el mateix mot?
I allò que es calla i, tanmateix, es diu
en un silenci espès i ensordidor?
I el dur silenci enllà de les paraules?
O el buit immens que emmiralla el poema?
L’escuma ens acarona les sandàlies,
amb gest cansat d’inútils sacrificis.
|
||||
9. |
LES ILLES OBLIDADES
03:52
|
|||
|
LES ILLES OBLIDADES
Ben lluny, les illes verdes dels adéus
i els retorns impossibles,
tremolant com banderes desfullades,
com un vers que naufraga en la calitja
que és memòria i somni
o és ofegada veu sota l’escuma;
encara que les veus mai no s’obliden
i ens deixen muts retalls,
desfilats com el mar que dibuixaves,
com la fosca muntanya en els teus ulls.
No és l’hora d’enyorances autumnals:
som passat i present,
som les hores viscudes
i les coses que hem vist i que no hem vist,
les taques verdes de les teues illes,
petites en el vol i la distància,
la ciutat que girava al teu voltant,
la torre blava per als suïcides.
Qui m’ha contat aquesta vella història?
On vaig estar sense saber de mi?
Per què tot aquest temps sense trobar-me?
|
||||
10. |
PASSATGER QUE S'ATURA
03:00
|
|||
|
PASSATGER QUE S’ATURA
El somni és el record, no l’avenir.
L’estoig de malaquita,
la caixa de maduixes perfumades
o el tall del ganivet acabat d’esmolar.
Sempre al voltant del mateix centre:
un pou sense brocal,
un viatge sabut i un final
que no vols pressentir.
Somrius d’esma a la gent
mentre en la pols batalles,
quan saps que és un combat que vas a perdre.
Un cercle clivellat pel pas del temps,
unes magranes massa assaonades.
Veus els segments en mil trossos trencats.
Hi ha llum encara al fons
o és l’enlluernament
que sempre t’acompanya?
Només per un moment
oblida les despulles,
tots els vidres romputs,
oblida el fang, sobretot, i la pols.
Vols venir ara amb mi per retrobar-nos?
Parlarem de nosaltres, com fem sempre;
beurem sidra calenta i sucs de fruites.
Una posta de sol fulgurant ens espera.
Són tèbies les nits com les aloses.
Nua es vessa la lluna sobre la mar en calma.
|
||||
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
If you like ESTOIG DE MALAQUITA-Poemes de Jaume Pérez Montaner, you may also like:
New on the always-great label Velvet Blue Music is “Slow Parade” from Gileah Taylor, boasting warm songs built on piano and guitar.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop.
go to album
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
