1. |
Ram de versos
02:12
|
|||
RAM DE VERSOS
Pren aquest ram de versos
que he collit del viarany
dels pensaments dispersos
on s’alça el greu parany
dels sentiments, sotmesos
al meu ingenu afany
de manyà d’universos.
|
||||
2. |
Paor
02:48
|
|||
PAOR
Boca oberta i els ulls closos.
El desig m’esclavitzava.
Bevia dels llavis rojos,
i la passió sadollava.
La nit, flassada d'estels,
m’acariciava la pell.
Cercava el setè dels cels
entre els rulls del teu cabell.
Sota l'ombra d'un xiprer,
encesos com un cresol,
l'amor, teníem per fer.
Xisclà de sobte un mussol,
i t'estremires glaçada.
El cor és un camí obert
per on s’acosta l'albada
deixant un rastre sofert.
És núvol negre la por
en els teus ulls tatuat,
feble, no romp la dolçor
de la flama i de l'esclat.
|
||||
3. |
Llambordes
01:52
|
|||
LLAMBORDES
Trepitgen les llambordes
ancianes de negre,
artrítiques i sordes,
arrosseguen la febre
de les creences mortes,
odi fort, amor feble.
Trepitgen les llambordes,
ecos indelebles,
laberint sense portes.
|
||||
4. |
Hora extrema
02:06
|
|||
HORA EXTREMA
Hui fa nit per al poema,
per aquell que no escriuré.
Perdut al teorema
de la que no res sabré
fins a l’hora extrema.
|
||||
5. |
Platja d'hivern
02:49
|
|||
PLATJA D'HIVERN
Trenca silencis la mar
Mussitant un cant etern.
Es veu un ànec volar
i un home vell amb un quadern
aprenent a dibuixar
el subtil contorn extern
dels vidres de llum solar,
batecs al ventre matern,
amb els quals abanderar
un vers feble, subaltern
amb el qual finalitzar
un poema postmodern.
Se sent la parca passar.
Deserta platja d’hivern.
|
||||
6. |
Naufragi
02:16
|
|||
NAUFRAGI
Cel de plom, mar revolta,
navegació incerta.
Llamp, foc i vela solta,
la condemna establerta.
Només resta el consol,
d'una porta entreoberta,
l'ombra del borrissol,
i l'abraçada oferta.
|
||||
7. |
Mira'm
01:45
|
|||
MIRA'M
–Mira’m i dis-me, què veus?
–Un artesà fent florir
sobre la blanca neu
amb traç delicat i prim
el badall d’un tornaveu.
–Escolta’m, dis-me, què sents?
–Cercant al cel acoble,
vol de fonemes al vent,
la música d’un poble,
enrenou antic, brusent.
|
||||
8. |
Estimat company
03:13
|
|||
ESTIMAT COMPANY
Trobe ara estimat company
que una llum ve i il·lumina
el cel del desengany.
Clara, blava, aiguamarina
caient a l’esborrany
d’un vers obtús. Bambolina
que oculta l’opac parany
on el temps discrimina
la gaubança del dany.
|
||||
9. |
Rimes impures
02:04
|
|||
RIMES IMPURES
Gust amarg de cervesa,
dolçor tèbia a la pell,
narcotitzant barreja
que com flamant oripell
el desig bamboleja.
. . . . .
Vas sobre una corda
fent ballar els dits, content,
trencant a l’hora borda
silencis contra el vent,
música que em conforta.
. . . . .
I vingué la melodia
embolicant amb el so
la carn de la poesia,
el vers es va fer cançó
modelant nova vida.
|
||||
10. |
La recreació necessària
02:47
|
|||
LA RECREACIÓ NECESSÀRIA
Primer esclatà la llum,
amb ella ho va fer la vida,
el color i també el fum;
la pujança en la solsida.
I després va irrompre el so,
sorgiren tendres les paraules,
la música dins del tro
forjant colp a colp les baules
de la cadena dels temps,
del mapa gris dels espais,
port, mar, rumb,vela, vent, ensems
el foc que no es consum, mai;
i de les plomes els tremps
que ens defensen de l’esglai.
|
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
Streaming and Download help
If you like RIMES IMPURES - Poemes de Manel Alonso, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp