1. |
||||
|
TINTES QUE NO TAQUEN PAPER
Jo llisc tintes que no taquen paper,
sóc el qui veu
molt més que els set colors,
sóc una ona en l’espill,
un sedàs d’eixe moment,
un instint d’abstracció.
Sóc la realitat del somni,
l’avanç mut de la llum,
l’ansietat de la ferida,
sóc la pregunta que no està,
el color que no veus,
la intemporalitat de l’orgasme.
Sóc el qui sap de no-res,
qui no-res sap portar-te,
la pell que amaga l’ànima
uns ulls perduts,
el tall per on sagna la paraula.
|
||||
2. |
AME
01:49
|
|||
|
AME
Ame l’obscuritat
que t’imagina,
la pell que m’estreny,
l’alé que es dilata,
la corda de l’arc.
Ame els infinits
del teu cos,
la lenta espera,
els precipicis corvats,
el llac on escampes
els cercles de l’aigua.
|
||||
3. |
SAHARA
03:00
|
|||
|
SAHARA
Embruix de l’arena
que reflecteixes la lluna
com un aigua mansa.
Fuges dels dits
com fuig la immensitat de l’home,
com qui acarona una mirada
o plega un bes de l’aire.
He enfonsat en tu les mans
per posseir-te
i sols he trobat
la calor i el tacte
de la llum desfeta.
Jo sé que en cada gra
cap el misteri que busque.
|
||||
4. |
HE VINGUT A DIR-TE
02:42
|
|||
|
HE VINGUT A DIR-TE
He vingut a dir-te el que ja saps,
que uns ulls nous han plorat
el baptisme de la llum,
que altra aigua s’ha fet sang
en les venes menudes.
Perquè són eterns
el sabor de la terra,
el so de la pluja,
la lenta intuïció de la forma.
Hi ha cançons de bressol,
suavitats de brisa en la veu,
la saó d’uns pits on es vessa
infinit tot el pol·len de l’alba.
|
||||
5. |
VULL PORTAR-TE
02:41
|
|||
|
VULL PORTAR-TE
Vull portar-te
una espiga d’arròs daurada,
cos en saó,
fruit dels camins
on revé el desig i confonc
absent de tu
els instants i les hores.
Vull portar-te
el sol sobre l’asprella,
en el meu cos el color
de la sal llunyana.
Pren-me nu i sense paraules
com pren la llum la terra aspra.
Vine i crema
la fusta seca de les hores plenes
|
||||
6. |
A ANNA
02:32
|
|||
|
A ANNA
Vull ser esclat, llavor,
aigua en l’arrel,
llavi obert, fruit,
pols de safrà i estrela,
els set colors, saó i espiga.
Vull pintar-me l’ombra,
volar pels teus ulls,
encendre’t la pluja.
|
||||
7. |
ORFE DE NÚVOLS
02:18
|
|||
|
ORFE DE NÚVOLS
Sent l’onatge de la carn remoure’s
sóc el món que es crida
el núvol que ou el riu,
sóc l’udol en l’entranya,
la vena mineral de la pedra,
sóc un color desfent-se,
uns ulls en la pluja, plore,
com plora la mar la bromera.
Sóc orfe dels núvols,
una veu sense paraula,
un ocell sense arbre,
sent el crit i vull créixer,
sent que dec tornar,
sent la carn disgregar-se,
l’alè esperant en les mirades,
el cel i el vespre, la lluna nostra.
Sóc el record esborrat de les estreles
immens hui sobre els carrers,
sobre els cossos encesos
que des de dins ens colpegen
|
||||
8. |
A MARC
02:16
|
|||
|
A MARC
Si el teu cos busca la seua melodia
com la busca l’ona, sigues música,
nota que s’eleva a l’aire,
sigues tu, forma que es dibuixa
i es desdibuixa en l’arena,
moviment d’harmonia,
innocència que brolla del cor, que pren la carn,
que vibra immaterial en la veu dolça.
Sigues tu, és nit la nit,
viu, obri’t, sigues, creix i estima,
la vida et vol en els seus braços,
canviant però fidel com la lluna,
enamorat del món, únic com cada poema.
|
||||
9. |
||||
|
PUJANT L'ERMITA DE BOCAIRENT
Sense soroll
he creuat el pont de pedra,
l’alba sembla sortir del sender
esguitada pels meus peus.
És l’ofrena transparent del camí,
la intemporalitat de la pluja,
esta antiga claredat de l’aigua.
La muntanya i l’herba
són un mateix instant,
sols màteria buida
unitat de la mirada,
transformant-se en record.
Ens iguala la llum pura,
la nuesa del ruixim en l’ermita.
Done gràcies, m’enduc el silenci
dels ulls meravellats.
|
||||
10. |
FONT
01:16
|
|||
|
FONT
Tu tens font la remor de l’eternitat,
la burla de l’aigua besant l’aigua,
el ressò que creua repetit els pous del temps.
Sóc un instant al teu soroll,
Les notes absents de ta cadència.
|
||||
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
If you like ENCENDRE'T LA PLUJA-Poemes de Berna Blanch, you may also like:
Orchid Underneath
by Jane Paknia
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop.
go to album
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
Io tu il loro
by Klaus Johann Grobe
Pivoting from German to English, disco to soft rock, the groovy Swiss duo branch out on their first album in six years.
go to album
