1. |
LES ALES DE LA FALZIA
02:57
|
|
||
LES ALES DE LA FALZIA
No m’obligueu a romandre
Lligada a un cadenat mentider
No em condemneu a raure
Davall un no perpetu
No em forceu a callar
Sota la pell les ferides
No m’obligueu a oblidar
Que sóc d’allà on la mar brilla i brama
I no d’ací. Mai no ho seré!
No m’obligueu a callar
No em condemneu a emmudir
No em forceu a claudicar
No m’obligueu a oblidar
Perquè després de cada mentida
Després de cada negació
De cada forçós silenci
De cada punt de sutura
De les nits sense els meus
De la manca de carícies, de converses,
d’amics
Dins d’aquest pou confinada
Dins d’ aquest sense sentit
Les ales…?
Les ales se me tripliquen!
|
||||
2. |
A UNA BOTELLA
03:47
|
|||
A UNA BOTELLA
Prens una botella i la plenes de llibertat cercada
Claves amb força, espentes
Salpes cap a mars que imagines diàfans
Seguidament, en balmes profundes, saturades d’obscurs desànims
T’ofegues
Et deixes acaronar per la parca del destí
On els peixos, sense ulls, esperen atents les llàgrimes dels Desesperats
L'última estrella sotjada
El darrer espetec de vida
Abans de l’ofegament etern
Sepulcres de sal
Difunts sense tombes
Avencs a la deriva
Prefereixes la mort saborosa
Que l'amenaçadora dalla de tribu i religió
No sense pensar que potser mors ofegada
Busques la randa emblanquida
Que es nomena terra lliure!
Per a tu, per als teus fills!
|
||||
3. |
FIDEL A TU
02:24
|
|||
FIDEL A TU
Tan sols ha estat un temps de reflexió
Només una pausa
Un abandó consentit
Breu
Has esperat amatent
Dels meus dits carícies i paraules vellutades
Ritmes de cançons, estrofes oblidades
Confiaves. Saps amb la certesa dels anys
De la fidelitat, del desig i de l’amor que et declare
Coneixes allò que guarde a dins de pipetes i de flascons
Ben endins de l’ànima-alambí
Carner de versos en conserva
Rebost d’allò que la veu, la ploma i el cor
Com un tot holístic tornarà a escriure
I ara, entre planys febrosos no cesses de repetir:
—ella no m’havia deixat
—ella no m’havia abandonat
—ella tornarà a escriure versos
Tan sols ha estat un temps de reflexió
Només una pausa
Un allunyament consentit
Per a ella breu i per a mi...
Per a mi ha estat etern
|
||||
4. |
COMBOI DE MITJANIT
02:50
|
|||
COMBOI DE MITJANIT
Dones, empremtes d’un passat sobre els mateixos llocs
Petjades d’altres dones amb sabates de xarol, de plexiglàs, de cuir
Dones de rostre vell i espardenyes foradades
Dones amb sandàlies polsoses desgastades per la vida
Dones joves, nines amb bambes (tresors!)
Dones tossudes i obstinades
Dones amb sabates de taló i els entestats de desig
Conduint-les, canalles, pels budells de la ciutat
A bordells i camins de no retorn
Dones fartes de quotidianitat, d’olors i de sentors fastigoses
Dones somnàmbules
Arrodonides ànimes que s'emporta la inèrcia dels túnels
Avui, demà. Eternament
Xic-xac
Xic-xac
Xic-xac
Dones, estacions de vida, de vies glaceres, d’espectres i de perduts, de gent que les veu i a qui no veuen
Dones-pantalla
Dones-màquina
Dones-porta
Dones-escales mecàniques
Dones d’oïda atenta
Dones de soledats ignotes
Dones corxeres, semicorxeres
Dones clau de fa sense sol
Dones mudes suportant genolls de fluixos bastons de iaios
Dones-ventre
Dones-ciutat
Dones de bagasseries de luxe
Dones de carretera i de vora riu
Dones!
Pobres
Dones pobres
|
||||
5. |
IMPOSSIBLE ISBN
02:41
|
|||
IMPOSSIBLE ISBN
El secreter de la tauleta de nit
Custodia versos orfes
Silents
Saturats d'esperar
Gormands de veus, com esteparis llops
El calaix del xifonier
Amuntona dietaris-mare
Recordatoris-geriàtrics
Minutes domèstiques, logístiques
Llistes de pendents
Tiquets de compra
Proves de quotidianitat impalpable
Si furgueu entre arnes i peixets d’argent
Entre cúmuls de paper que el temps estriarà
Allà, al mig de línies sense rima, ni
Cadències compassades
Em trobareu
|
||||
6. |
EL MÉS SUCÓS DELS BESOS
02:04
|
|||
EL MÉS SUCÓS DELS BESOS
Regala’m el teu poema
El més dolç i sucós dels besos
Pol·linitza’m de paraules
Aquesta passió esclava pels teus mots
Que res ens destorbe per a dir-nos
Secretament i en clau allò que imaginem fa temps
Invisibles càrregues de desig
Brinda’m els teus versos
Senzills, amorosos o plens de luxúria
Com més t’estimes
Que jo, zelosament, els folraré de paper de seda
Al recer d’esguards i mirades malicioses
Entre el coixí i els llençols sepulcrals
Confidents devots del nostre secret
|
||||
7. |
PINTARÀS EL TEU CARRER
02:25
|
|||
PINTARÀS EL TEU CARRER
Pintaràs el teu carrer amb cinc grans ratlles grogues
i quatre de roig vermellós, llargues a més no poder
Convertiràs el teu carrer en un llenç de llibertat
Després, faràs un festa i brindaràs per ells
Pels que estan dins i pels que estan fora que és el mateix que estar dins.
Faràs una foguera i cremaràs la mentida, l’odi, la ignorància
La intolerància, la ignomínia
En acabar, enlairaràs colometes blanques i globus de molts colors.
Entraran les muixerangues
Poquet a poquet com a Algemesí
I mentrestant, el tabal i la dolçaina anunciaran:
—Xiquets, xiquetes, grans, joves i menuts, podeu cridar orgullosos
Els valencians som ací!
|
||||
8. |
ULISSES
03:29
|
|||
ULISSES
Quantes vegades he somiat amb la torxa del far
Que al lluny assenyala el meu poble, Ítaca
Quantes nits somiava els peus marcant aquest retorn
A la terra dels meus fills
A la terra dels teus ulls
Verds com les praderes de posidònia
Quantes vegades Imaginava els teus llavis, els teus pits, el teu ventre
Vint anys i a cada instant el teu nom, Penèlope
He viscut passions, presons, luxúries i encanteris
He cobert dones i desitjos: Nausica, Circe, Calipso
Mes tu, sempre tu amb mi, muller
Tu, entre deliris, batalles, sirenes i monstres
Tu, entre els lotòfags, lestrígons i ciclops
Tu habitaves en mi quan he baixat als inferns
Quan m’he lligat al pal de la nau
Avui, davant teu disfressat de mendicant
Pretesa heroïna de la pàtria del meu pare
Per tu, fidel i astuta teixidora
cenyiré l’arc i els dotze ulls de les llances traspassaré amb la fletxa
Pel nostre amor no gaudit
Perdona’m
Només vull tancar els ulls entre els teus pits
I besar els iris maragda
Muller, la meua joia, perdona’m
|
||||
9. |
SINESTÈSIA
03:25
|
|||
Rimbaud, “E” blanca. Les Voyelles
Miró, “E” verda. Quan aprenia a llegir...
SINESTÈSIA
M’agraden les camèlies blanques tot i que no exhalen perfum
M’agrada la llet de vaca, observar com al munyir-la cau al poal estrepitosa
M’agrada la neu quan hi dibuixes àngels com els frescos de cúpules toscanes
M'agrada la farina, la sal, l'arròs, els núvols de sucre, la merenga i la claror de l’albada
M’agrada l’escuma de mars d’estiu i les puntes de boixets que m’estime de la iaia
M’agraden els meus fantasmes quan venen la nit dels morts disfressats de pal·lidesa
M’agrada el paper, de bon gramatge, que m’ atén com embogit fins i tot quan
l’esgarre il’arrugue amb ràbia bizarra
M’agraden els arbres que es despullen en tardor
M'agrade veure’t nu entre llençols de cotó o fil d’Egipte
quan els compre a les rebaixes
M'agrada l'ardor en què a vegades em mires i l’espurneig d'uns ulls clars que
calladament desitge
M'agrada paladejar la nata que escampe pel teu cos a les nits d’estiu i lluna clara
M’agraden fins i tot les canes que no tenyeixes
M’agrada posar-me perfum amb fragàncies de mar verda
M’agraden les sardines de bota i la pebrera verda fregida
M’agrada el reflex dels meus ulls a l’espill del passadís mentre em mires els malucs
M’agrada tocar-te tot quan tu t’apegues a mi com ho fa l’heura al mur
M’agrada el cant del verderol entre els horts de tarongers quan encara no han florit
I m’agrada el color de les vocals que pinte des de menuda
(a) roja, (e) verda, (i) blava, (o) negra, (u) marró
|
||||
10. |
FLORS PER A PAPALLONES
02:42
|
|||
FLORS PER A PAPALLONES
I en un rampell es va omplir ta casa de papallones
Les glossata suraven per les estances, ballaven valsos tristos
Algunes, a cau d'orella, murmuraven uns no sé què
Desprès, calladament i en fila et van oferir una flor
En cada pètal un nom
En cada nom un oblit
En cada oblit un xiquet
En cada xiquet un dol
Començava a ploure
Com la majoria, vas agafar el paraigua
Et vas posar l'impermeable
I vas eixir al carrer
Darrere la porta, ben endins, uns pensaments:
Maleïts provocadors d’èxodes humans!
Maleïts sigueu per sempre!
Que així siga
Amén
Allà, a les platges de l'exili i de l'oblit les dones
continuaran parint flors per a papallones.
|
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
Streaming and Download help
If you like VERSA'M-Poemes de Rosa Miró, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp