We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

VERSA'M​-​Poemes de Rosa Miró

by Artur Àlvarez - Col·lecció EL NÚVOL POÈTIC

/
  • Streaming + Download

    Purchasable with gift card

     

1.
LES ALES DE LA FALZIA No m’obligueu a romandre Lligada a un cadenat mentider No em condemneu a raure Davall un no perpetu No em forceu a callar Sota la pell les ferides No m’obligueu a oblidar Que sóc d’allà on la mar brilla i brama I no d’ací. Mai no ho seré! No m’obligueu a callar No em condemneu a emmudir No em forceu a claudicar No m’obligueu a oblidar Perquè després de cada mentida Després de cada negació De cada forçós silenci De cada punt de sutura De les nits sense els meus De la manca de carícies, de converses, d’amics Dins d’aquest pou confinada Dins d’ aquest sense sentit Les ales…? Les ales se me tripliquen!
2.
A UNA BOTELLA Prens una botella i la plenes de llibertat cercada Claves amb força, espentes Salpes cap a mars que imagines diàfans Seguidament, en balmes profundes, saturades d’obscurs desànims T’ofegues Et deixes acaronar per la parca del destí On els peixos, sense ulls, esperen atents les llàgrimes dels Desesperats L'última estrella sotjada El darrer espetec de vida Abans de l’ofegament etern Sepulcres de sal Difunts sense tombes Avencs a la deriva Prefereixes la mort saborosa Que l'amenaçadora dalla de tribu i religió No sense pensar que potser mors ofegada Busques la randa emblanquida Que es nomena terra lliure! Per a tu, per als teus fills!
3.
FIDEL A TU 02:24
FIDEL A TU Tan sols ha estat un temps de reflexió Només una pausa Un abandó consentit Breu Has esperat amatent Dels meus dits carícies i paraules vellutades Ritmes de cançons, estrofes oblidades Confiaves. Saps amb la certesa dels anys De la fidelitat, del desig i de l’amor que et declare Coneixes allò que guarde a dins de pipetes i de flascons Ben endins de l’ànima-alambí Carner de versos en conserva Rebost d’allò que la veu, la ploma i el cor Com un tot holístic tornarà a escriure I ara, entre planys febrosos no cesses de repetir: —ella no m’havia deixat —ella no m’havia abandonat —ella tornarà a escriure versos Tan sols ha estat un temps de reflexió Només una pausa Un allunyament consentit Per a ella breu i per a mi... Per a mi ha estat etern
4.
COMBOI DE MITJANIT Dones, empremtes d’un passat sobre els mateixos llocs Petjades d’altres dones amb sabates de xarol, de plexiglàs, de cuir Dones de rostre vell i espardenyes foradades Dones amb sandàlies polsoses desgastades per la vida Dones joves, nines amb bambes (tresors!) Dones tossudes i obstinades Dones amb sabates de taló i els entestats de desig Conduint-les, canalles, pels budells de la ciutat A bordells i camins de no retorn Dones fartes de quotidianitat, d’olors i de sentors fastigoses Dones somnàmbules Arrodonides ànimes que s'emporta la inèrcia dels túnels Avui, demà. Eternament Xic-xac Xic-xac Xic-xac Dones, estacions de vida, de vies glaceres, d’espectres i de perduts, de gent que les veu i a qui no veuen Dones-pantalla Dones-màquina Dones-porta Dones-escales mecàniques Dones d’oïda atenta Dones de soledats ignotes Dones corxeres, semicorxeres Dones clau de fa sense sol Dones mudes suportant genolls de fluixos bastons de iaios Dones-ventre Dones-ciutat Dones de bagasseries de luxe Dones de carretera i de vora riu Dones! Pobres Dones pobres
5.
IMPOSSIBLE ISBN El secreter de la tauleta de nit Custodia versos orfes Silents Saturats d'esperar Gormands de veus, com esteparis llops El calaix del xifonier Amuntona dietaris-mare Recordatoris-geriàtrics Minutes domèstiques, logístiques Llistes de pendents Tiquets de compra Proves de quotidianitat impalpable Si furgueu entre arnes i peixets d’argent Entre cúmuls de paper que el temps estriarà Allà, al mig de línies sense rima, ni Cadències compassades Em trobareu
6.
EL MÉS SUCÓS DELS BESOS Regala’m el teu poema El més dolç i sucós dels besos Pol·linitza’m de paraules Aquesta passió esclava pels teus mots Que res ens destorbe per a dir-nos Secretament i en clau allò que imaginem fa temps Invisibles càrregues de desig Brinda’m els teus versos Senzills, amorosos o plens de luxúria Com més t’estimes Que jo, zelosament, els folraré de paper de seda Al recer d’esguards i mirades malicioses Entre el coixí i els llençols sepulcrals Confidents devots del nostre secret
7.
PINTARÀS EL TEU CARRER Pintaràs el teu carrer amb cinc grans ratlles grogues i quatre de roig vermellós, llargues a més no poder Convertiràs el teu carrer en un llenç de llibertat Després, faràs un festa i brindaràs per ells Pels que estan dins i pels que estan fora que és el mateix que estar dins. Faràs una foguera i cremaràs la mentida, l’odi, la ignorància La intolerància, la ignomínia En acabar, enlairaràs colometes blanques i globus de molts colors. Entraran les muixerangues Poquet a poquet com a Algemesí I mentrestant, el tabal i la dolçaina anunciaran: —Xiquets, xiquetes, grans, joves i menuts, podeu cridar orgullosos Els valencians som ací!
8.
ULISSES 03:29
ULISSES Quantes vegades he somiat amb la torxa del far Que al lluny assenyala el meu poble, Ítaca Quantes nits somiava els peus marcant aquest retorn A la terra dels meus fills A la terra dels teus ulls Verds com les praderes de posidònia Quantes vegades Imaginava els teus llavis, els teus pits, el teu ventre Vint anys i a cada instant el teu nom, Penèlope He viscut passions, presons, luxúries i encanteris He cobert dones i desitjos: Nausica, Circe, Calipso Mes tu, sempre tu amb mi, muller Tu, entre deliris, batalles, sirenes i monstres Tu, entre els lotòfags, lestrígons i ciclops Tu habitaves en mi quan he baixat als inferns Quan m’he lligat al pal de la nau Avui, davant teu disfressat de mendicant Pretesa heroïna de la pàtria del meu pare Per tu, fidel i astuta teixidora cenyiré l’arc i els dotze ulls de les llances traspassaré amb la fletxa Pel nostre amor no gaudit Perdona’m Només vull tancar els ulls entre els teus pits I besar els iris maragda Muller, la meua joia, perdona’m
9.
SINESTÈSIA 03:25
Rimbaud, “E” blanca. Les Voyelles Miró, “E” verda. Quan aprenia a llegir... SINESTÈSIA M’agraden les camèlies blanques tot i que no exhalen perfum M’agrada la llet de vaca, observar com al munyir-la cau al poal estrepitosa M’agrada la neu quan hi dibuixes àngels com els frescos de cúpules toscanes M'agrada la farina, la sal, l'arròs, els núvols de sucre, la merenga i la claror de l’albada M’agrada l’escuma de mars d’estiu i les puntes de boixets que m’estime de la iaia M’agraden els meus fantasmes quan venen la nit dels morts disfressats de pal·lidesa M’agrada el paper, de bon gramatge, que m’ atén com embogit fins i tot quan l’esgarre il’arrugue amb ràbia bizarra M’agraden els arbres que es despullen en tardor M'agrade veure’t nu entre llençols de cotó o fil d’Egipte quan els compre a les rebaixes M'agrada l'ardor en què a vegades em mires i l’espurneig d'uns ulls clars que calladament desitge M'agrada paladejar la nata que escampe pel teu cos a les nits d’estiu i lluna clara M’agraden fins i tot les canes que no tenyeixes M’agrada posar-me perfum amb fragàncies de mar verda M’agraden les sardines de bota i la pebrera verda fregida M’agrada el reflex dels meus ulls a l’espill del passadís mentre em mires els malucs M’agrada tocar-te tot quan tu t’apegues a mi com ho fa l’heura al mur M’agrada el cant del verderol entre els horts de tarongers quan encara no han florit I m’agrada el color de les vocals que pinte des de menuda (a) roja, (e) verda, (i) blava, (o) negra, (u) marró
10.
FLORS PER A PAPALLONES I en un rampell es va omplir ta casa de papallones Les glossata suraven per les estances, ballaven valsos tristos Algunes, a cau d'orella, murmuraven uns no sé què Desprès, calladament i en fila et van oferir una flor En cada pètal un nom En cada nom un oblit En cada oblit un xiquet En cada xiquet un dol Començava a ploure Com la majoria, vas agafar el paraigua Et vas posar l'impermeable I vas eixir al carrer Darrere la porta, ben endins, uns pensaments: Maleïts provocadors d’èxodes humans! Maleïts sigueu per sempre! Que així siga Amén Allà, a les platges de l'exili i de l'oblit les dones continuaran parint flors per a papallones.

about

Col·lecció EL NÚVOL POÈTIC-ARTUR ÀLVAREZ musica i canta a ROSA MIRÓ

Rosa Miró, Castelló de la Plana, 7 de juliol de 1961. Treballa de secretària al rectorat de la Universitat Jaume I de Castelló. Forma part de El Pont Cooperativa de Lletres (www.elpontdeleslletres.cat/tots-els-autors/).

Els seus relats i poemes han estat seleccionats i publicats en més d'una trentena d’antologies. Ha estat finalista en quatre ocasions del Premi Literari de Narrativa de dones i guanyadora del primer premi en l’edició del 2014 convocats per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana. Guanyadora del XXII Premi de Poesia Miquel Peris i Segarra 2015 amb l’obra Camins d’aigua, paraules de mar. Guanyadora del XIX Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado 2018 amb l’obra Som d’amor. Guanyadora del Premi Vila d’Almassora de Narrativa 2018 amb l’obra Filferrada, la platja de les cigonyes negres, novel·la amb la qual debuta en aquest gènere.

credits

released June 20, 2019

El NÚVOL POÈTIC és un nou projecte artístic del cantautor castellonenc ARTUR ÀLVAREZ.
El contingut essencial d'aquesta nova proposta és la publicació d'una col·lecció de CDs en els quals Artur musica i canta a poetes contemporanis de reconegut prestigi amb producció lírica en català.
En aquesta nova tasca pretén fusionar els versos dels nostres poetes amb conceptes interpretatius basats fonamentalment en atmosferes, textures i ritmes propis de la música electrònica. Sempre al servei de la poesia.
----------------------
Amb la llicència Creative Commons, segons les disposicions de recomanament, no comercial i sense obres derivades de la CC 2.5 Spain License. Per tant, poden ser reproduïts amb finalitats NO comercials, citant explícitament el nom de l'autor de la música, de la interpretació i dels poemes i sense fer-hi cap mena de modificació que pugue alterar la integritat de l'obra.

license

all rights reserved

tags

about

Artur Àlvarez Valencian Community, Spain

Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more

contact / help

Contact Artur Àlvarez

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like VERSA'M-Poemes de Rosa Miró, you may also like: