1. |
COMUNIÓ
02:51
|
|||
COMUNIÓ
En el silenci de la ment,
sempre has estat líquida.
Dóna per fet les paraules
que enlairen aromes, desitjos.
Ara, quan dorms, mire
aquests somnis secrets,
decodifique l’amor
que et balla a les temples.
I veig el córrer impetuós
del viure que ens percaça.
Així és com t’escric
el lent paisatge que ens sobreviu
i amplifica records:
l’aigua secreta deliri,
la comunió que calma la set.
|
||||
2. |
BALL
02:16
|
|||
BALL
A la dona dels núvols
Abrace l’aire, sí.
L’abrace per trobar
immunitat als teus ulls.
Així s’acosta l’harmonia,
aquells versos perduts
records dels tigres adolescents
que somiàvem amb la música.
Ara han passat molts anys,
i encara abrace l’aire.
I tremole si santifiques
el món amb la mirada.
Aqueixa llum de foc
m’acaça en la distància.
Memòria petita les paraules:
terra humida on ballar
l’únic, l’absolut encontre.
|
||||
3. |
LACÒNIC
02:25
|
|||
LACÒNIC
T’espurnegen les mans de matí
com si es tractàs de mimoses del gest
per a l’hivern meu...
I cobeges amor, cal·ligrames de goig
i clixés,
Els lligams del delit
en l’orquídia dels llavis.
|
||||
4. |
PÈRDUA
01:56
|
|||
PÈRDUA
Te n’has anat
i sent el buit de la calor.
la ximeneia de l’esglai
ben atiada on hem desat
antics passats que edificàvem.
Ara se m’amunteguen pors
-la veu que duc per a ningú-
I a les parets del cos on visc
esbalme freds.
Uns textos fútils
per alleujar el teu oblit,
definitiva decadència.
|
||||
5. |
ORATGE
02:02
|
|||
6. |
NOCTURN
02:57
|
|||
NOCTURN
Avui,
aquests sorolls de la ciutat obscura
no són prou forts per trencar el prodigi,
la pell quieta del teu record que em ronda.
Una lluna que no veig,
això ets: aire lleu que endins s’engronsa.
I nu, a poc a poc m’adorm
i amb la pèrdua dels sentits
reste endolcit pel teu fons mut:
creixes en mi com l’ombra.
|
||||
7. |
DESENCÍS
02:41
|
|||
DESENCÍS
Vinc d’un país
on les aixetes ragen esglais
i grossos desficis lleus de futur.
Fins i tot,
manquen les llàgrimes
i prou farem si de l’asfalt
bevem metàfores.
Però vine,
allisa'm els somnis
i sigues oasi.
Jo papallona que et liba
la menta dels llavis.
|
||||
8. |
FADA MEUA
03:15
|
|||
FADA MEUA
El record de poma fresca,
la vareta màgica del desig
i la disfressa: fada meua.
El gest curull de joventut,
rebost càlid de la pell,
i els tres pams quan somrius...
És per tot que jo crec,
I amb urgència,
el vocabulari del teu cos:
Tan de bo fora els llavis
i de les pàgines pronunciara
el teu temps!
Voladís dels somnis breus.
|
||||
9. |
LA MIRADA
02:49
|
|||
LA MIRADA
Els qui emmudeixen venuts per una llengua treballada
La pobresa dels sense nom i nàufrags de tota cultura
Els llauradors emmordassats i allunyats de l’esperança
Els nadadors contracorrent en l’hivern que perdura
La lleonera política, gourmets i copròfags
El teu amor de daina que allibera
El carbur de la infantesa, il·lusió
Aquell estiu glaçat al vol dels parotets
Verklärte Nacht, amiga, sobre el teu cor rodeno mentre
panteixes
La fidelitat del coure quan mires la papallona
El cèrber ja no lladra; dolçament et mastega la carn d’aigua
Saragatona cita les Tristia d’Ovidi:
“Jo m’escric i em llegeixo a mi mateix -quina altra cosa puc fer?- i els meus escrits no han de témer res de la crítica... Per a qui treballe amb tant d’esforç? Que potser els sauròmates o els getes llegiran els meus escrits?”
Riure la destrucció del jo si Arnau t’agafa el dit
Els premis, l’egosurfing, la vida més enllà d’ella,
un miratge Així la glòria i l’abisme: la mirada.
**** **** **** **** **** ****
Res no es perd pel miracle dels teus ulls;
encén l’oblit, el fred, la buidor grisa...
en la foguera de l’amor, la mirada.
|
||||
10. |
AL MEU FILL
02:48
|
|||
AL MEU FILL
Sol
i a pleret,
em venç la basarda
d'allò tan efímer
i blau parpelleig
que es la vida.
Per això,
i fugint de les serps
de silenci
m'encomane
al somrís en l’aire
dels teus ulls
de café.
I afegisc
-papallona d’esper-
cossis de mel
en paraules futures
per als teus llavis.
I quan vinguen
les grogues argelagues
i l’oblit de les mans, m’ompliràs
amb la veu la solitud immòbil
de les genives.
Madur
i, a pleret,
hauré vist del viver
el futur
dels teus anys,
i com creixes..
|
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
Streaming and Download help
If you like TRANSPARÈNCIES-Poemes de Josep Lluís Abad, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp