1. |
PAISATGE CÀRTIC
04:51
|
|||
|
PAISATGE CÀRTIC
A Jaume, tot recordant la gran cova a Vilenica,
Eslovènia, l’any 2000; i la d’Arrikrutz, a Oñati,,l’any
2009
Hi havia màgia a les coves d’Arrikrutz
amb encaixos potents d’estalactites.
La baixada ondulant il·luminada
amb misteri exhibia,
ara petrificat per al seu somni,
l’escolament d’un riu antic i masculí.
Tot el que dura costa de guanyar;
tot allò que roman deixa solatge.
Diuen que una gota esdevé estalactita
al ritme d’un centímetre als dos anys.
Hi havia la metàfora d’aquell úter matern
en la cavorca immensa a Vilenica,
la cova que acollia multituds,
endinsada en el fons de la bellesa
per al plaer dels ulls i la paraula,
mentre des de la llum a la foscúria
baixàvem o ascendíem a l’oblit,
un present impensat de plenitud.
Ara recorde com et va colpir
i et va commoure, mentre recitaves,
tan lluny i tan a prop,
els teus poemes i els de l’Estellés:
la llengua que la mare et va ensenyar
pujava ressonant en el rocam
per primera vegada, com van dir.
Vaig sentir els batecs
del teu cor acabat de reparar:
eren coses petites,
plenes d’amor i humanitat alhora.
(Les sabates i altres poemes, 2014)
|
||||
2. |
EL PRIMER VOL
03:59
|
|||
|
El primer vol
A totes les dones que han patit o pateixen la violència masclista
Mentre el càntir era
modest i llis
prosseguí dedicat sols en això: portar
ignorant de si mateix.
Solveig von Schoultz
Llança primer sobre tu
l’allau de cops covards
que t’arrabassen
la integritat del cos.
Cadell entre les urpes
del seu depredador,
no pots lluitar quan cau
el mot enverinat
que esquinça l’ànima,
i compra el teu silenci.
L’horror i la ignomínia
t’han fet emmudir.
O potser fou la fletxa
fiblant de la paraula
que et va ferir de mort
furtant-te l’auto estima.
La roma contundència
que tot seguit t’aixafa
no troba lluita al cos,
per a tots els efectes,
un rostoll solitari
sota la blanca fredor de la lluna.
I vull entendre quina confusió
fa que perdones,
quin sentit de culpabilitat
fa que mentesques
quan afirmes sense parpellejar
que has caigut, que t’has ferit, sens voler.
I això quan restes viva.
L’ordre dels fets no alteraria
la magnitud de la teua desfeta
en aquest oceà de pors,
però avui ja no estàs sola
i pots atrevir-te a afirmar
que no hi ha al món cap amo,
o simplement cap miserable,
que en nom de l’amor,
o de la teua compassió,
o senzillament de la seua força,
tinga drets sobre tu,
ni meresca del teu patiment un bri,
perquè, com totes les altres,
ets valuosa i digna de ser lliure i feliç,
com un ocell que migra
a la recerca de l’hàbitat propici.
Però, amiga, tot i amb això,
no oblides que et pertoca a tu
l’empenta del primer vol.
(Les sabates i altres poemes, 2014)
|
||||
3. |
BLUEGREEN BLUES (I)
02:32
|
|||
|
Bluegreen Blues
A Miquel, en el seu 24 aniversari
Hi ha una part de mi que no és meua
com hi ha un vers trencat que no em pertany,
un ritme que no acobla, una síl·laba
que sempre és misteri.
Ramon Guillem
1.
Un blau de mar entreviat de verd
em persegueix o el cerque
dins l’espiral de records i mirades
on la teua, més bella
que els joncs dreçats a la llacuna,
ha capturat l’espai d’un cel en moviment
des de l’angle daurat de bat a bat obert,
finestra inacabada.
Véns a omplir-me les mans amb les teues mans plenes,
en una viva síntesi
de mars que s’abracen i camps de forment.
Dibuixes mans anònimes, músiques retrobades,
un blues o un rock, acords de Johnny Winter,
la veu de Rory Gallagher en el vent que s’allunya.
|
||||
4. |
BLUEGREEN BLUES (II)
02:37
|
|||
|
Mans que em porten a altres mans
treballades per la terra i la música
del crit profund,
m’enfrontes als records
pendents de revisió per a conviure:
la mirada més blava en el suprem instant,
l’elegància modesta de sabates lluents
i vestits impecables,
per les seues mans aspres ennoblida,
Leadbelly a l’escenari del record,
un crit que fou esclau.
Però, això són coses meues.
Si hi ha algun paradís on retornar
mon pare tindrà el seu de roses rojobscures,
alt i profund com una rosa hi serà, arrelat
com el crit de la música.
I amb tot i això, estimat, són coses meues:
deixem que cadascú
oblide els seus records o els resitue.
|
||||
5. |
BLUEGREEN BLUES (III)
02:08
|
|||
|
Un blau més blau s’albira
entre tu i els teus ulls il·luminats
d’un verd d’ametlles tendres
i un bri pausat de mel de romaní:
vaquers i cabells curts,
camisa arromangada,
somriure d’aigua, foragitat l’esglai;
la foto perpetua el teu projecte
de mans, colors, música i cel.
Però, tot això fa temps que ho sé:
són coses teues.
Deixem que el jonc perfile l’horitzó,
vianant lliure per al seu paisatge.
(Llibre dels adéus, 2009)
|
||||
6. |
ENLLAÇOS
02:45
|
|||
|
Enllaços
Els que creuen que fan rodar el món i els que creuen que
roden, impotents, al dictat del món.
Un carrer per on tots passem, on deu anar a parar?
Tomas Tranströmer
Versió de Carolina Moreno
Pel que fa a prebendes i favors,
s’estilen molt els termes
“saber moure’s”,
“tenir bons contactes”,
“estar ben relacionat”.
Tanmateix, per raons de simple estètica,
m’ incline pel terme
seducció
com la forma més bàsica i subtil
d’intercanvi.
(Les sabates i altres poemes, 2014)
|
||||
7. |
LA MAR I JO
03:13
|
|||
|
La mar i jo
Si som la mar, la sorra i jo, i si hi és
la immensitat, l’horitzó i el silenci,
per què una criatura estranya
s’esmuny dins el meu quadre,
a recer de la meua humanitat?
Per què s’instal·la a prop
del meu bagatge o de la meua pell,
mentre destorba el plaer
de la meua solitud?
Vull pensar per comprendre
en els xiquets quan juguen
a “tocar mare”.
(Les sabates i altres poemes, 2014)
|
||||
8. |
MINIMAL
02:37
|
|||
|
Minimal
A Pilar Noguera
1.
El meu intent és fer-me i fer-vos
una proposició,
i no precisament condicional,
tanmateix el nucli de l’enigma
encara viu bastant còmodament
entre coixins estovats d’infortunis.
2.
El meu afany és escriure la vida
a l’estil d’una peça minimal
però tot i no voler
encara m’agraden els arpegis.
3.
No escric dels adéus irrevocables
ni dels comiats tendres,
de la dèria pel desamor propi
en lloc d’estimar el vol del colibrí.
4.
A Haydn agraesc el motiu,
però la simfonia dels mots em pertany
en l’empresa d’abandonar el greuge.
cerque uns adéus que em faran créixer ales,
cerque la música del verd i el blau
en la meua mar tan a prop i tan lluny.
(Llibre dels adéus, 2009)
|
||||
9. |
||||
|
Sabates a la vora del Danubi *
Una corrua a Budapest
de sabates usades,
antigues, deformades, envellides,
brutes, obertes, torturades,
botes sense cordons
amb la llengüeta eixida,
la canya despenjada,
pesades, estripades, oxidades,
botines de dona, sabates de saló,
i d’altres amb sivella,
es mira en el Danubi
des d’una lleu pendent
a la recerca dels seus propietaris,
assassinats i llançats al riu,
pels nazis hongaresos.
Un crit punyent en la nostra memòria:
mirades de la gent,
fotos, ciris i flors;
o ignorància dels qui tracten
de posar els peus
en aquelles sabates.
Algun vaixell llunyà navega quan
el Danubi assoleix color de ferro,
com les sabates, com la calma antiga
que cau corprenedora.
(Les sabates i altres poemes, 2014)
*“Sabates a la vora del Danubi” s’inspira en el monument dedicat a la memòria de les víctimes assassinades i llançades al Danubi per les milícies hongareses col·laboracionistes dels nazis en 1944-45. “Les sabates en el Passeig del Danubi”, és una escultura en ferro de seixanta parells de sabates a l’estil de l’època, creada per Gyula Paner i Can Togay, erigida a Budapest, l’any 2005.
|
||||
10. |
LES SABATES AL METRO
03:13
|
|||
|
Les sabates al metro
A Carmen, la meua germana major, in memoriam, de la qual he
Heretat el gust per les sabates, entre altres coses. I a Elsa, que
també el comparteix i n´ha fet belles creacions artístiques
Incapaç de sostenir la mirada
de l’altre, espill, semblant
de l’amor i la guerra,
quan descobert capficat
en els seus somnis
o en les seues cabòries
es mostra hostil,
jugue, solitària i urbana,
asseguda en un vagó del metro,
a València –línia 3, fins ara estàlvia
de corrupta i dramàtica tragèdia -,
a mirar furtivament les sabates
que els meus companys de viatge
(humans de tots els colors
i totes les tendències)
amb cansament m’ofereixen,
mentre fantasiege sobre la seua vida
i la seua fesomia.
A càmera lenta enlaire una mirada,
fins arribar a la cara
i als ulls, en un gest fugisser.
Anticipe en aquest camí
el que m’hi trobaré,
i quasi mai em quede decebuda
puix els humans ben sovint
som nosaltres i les nostres
circumstancials sabates.
(Les sabates i altres poemes, 2014)
|
||||
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
If you like REMORS DEL TEMPS-Poemes d'ISABEL ROBLES, you may also like:
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
Io tu il loro
by Klaus Johann Grobe
Pivoting from German to English, disco to soft rock, the groovy Swiss duo branch out on their first album in six years.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
Eccentric pop that connects the dots between progressive ambient and warped video game soundtracks can only be called truly psychedelic.
go to album
