1. |
TEMPS D'INCERTESA
03:45
|
|||
TEMPS D'INCERTESA
La seguretat no entén d’aventures,
ni de canvis ni de revolucions.
Ens vol arrecerats en la còmoda
cambra de la coneixença,
entre les restes del pragmatisme
i de la freda funcionalitat.
La joventut no entén de certeses,
ni de recels ni de vacil·lacions.
Reclama un salt sense xarxa,
l’exploració sense plànols
del territori indòmit dels somnis
rebutjant la lògica i la possibilitat.
I nosaltres, que no entenem de res,
naveguem cercant el foc del far,
desitjant irracionalment l’espurna
que ens mantinga viva i seca
la flama d’una indubtable primavera.
|
||||
2. |
ORDRE
02:58
|
|||
ORDRE
Trobar el lloc exacte de cada cosa,
aquell on tot ordre pren sentit,
ha estat sempre una tasca utòpica.
Tot i això, a mi, intentar-ho,
em dona una certa calma, il·lusòria
però de totes formes plaent.
Trobar el lloc intransferible i perfecte
de cada pinzellada sobre un llenç,
de cada línia sobre un paper,
de cada llibre a la prestatgeria
i de cada aliment en la despensa.
Trobar la fugissera força còsmica
que regeix el nostre univers,
i pensar que això és possible
dins de cada casa
i de cada creació,
és la ingenuïtat imprescindible
de l’origen de l’art.
|
||||
3. |
NATURA
03:02
|
|||
NATURA
Mare del verd i del blau
i de tots els colors de la carn.
Pigment de somnis,
aglutinant de realitats.
Terra fèrtil que bressola paraules,
gestos, traços, cants i balls.
Arrel de la vida que tiny
rius, muntanyes, valls i mars.
Origen indefugible de tot art
i de tota humanitat.
Condició necessària de la bellesa
i també de l’horror.
Llavor de l’arbre i del fruit
que ens nodreix el temps
i aviva l’existència.
|
||||
4. |
TERRA DE SIENA
02:17
|
|||
TERRA DE SIENA
Ja fa més d’una dècada
que vaig xafar per primera
i única vegada la terra
oxidada i groguenca de Siena.
Després, he aprés que era
la fèrtil mare d’on naixien
bodegons de Cézanne,
bisonts d’Altamira
i frescos de Lorenzetti.
Però el que més admire
de la valenta terra sienesa
és que no té por del foc
perquè sap que mudar
el seu estat natural
la farà encara més bella.
|
||||
5. |
ROIG FOSC
02:09
|
|||
ROIG FOSC
Perduda en les profunditats
envellutades d’una copa de vi
que em torba els sentits
i em fa l’instint més viu,
observe els ulls que em miren
des de l’altra banda del fosc oceà.
Note com intenten avaluar
fins a quin punt m’he submergit
en la líquida sensualitat vinícola.
No saben que jo ja sentia
l’escalfor del roig a les galtes,
els llavis, les mans i el cor
molt abans del primer glop.
|
||||
6. |
BLANC
03:37
|
|||
BLANC
És el silenci que permet tots els inicis,
mare i mar de llum,
llenç amb totes les possibilitats,
full on caben totes les paraules.
És el preludi de totes les simfonies,
partitura àvida de notes,
portador del raig i de la neu en la tempesta,
fruit i llavor de tot un món.
És el que ens atrau i ens aterreix:
la dolçor del sucre refinat,
el fred del gel, del no-res.
Vida. Mort. Art.
|
||||
7. |
INCOLOR
02:36
|
|||
INCOLOR
I: Opacitat
Sovint, el món sembla tindre
una insuportable corporeïtat,
com un laberint atapeït de grossos
murs de pedres ancestrals.
No obstant això, cal recordar
que, fins i tot, el pigment més opac
pot convertir-se en veladura.
II: Translucidesa
Hi ha vels que se t’incrusten als ulls
i t’emboiren els sentits,
furtant-li al món la vivesa.
Però, si te n’adones
abans que la veladura se seque,
sols et caldrà un humil drap
ben carregat d’aiguarràs
per recuperar el color.
III: Transparència
Súbita lucidesa que es presenta
quan prenem consciència del truc
més enginyós de la creació:
més enllà de nosaltres
no existeix el color.
Fingim estar-hi d’acord
però mai hi haurà dues mirades
que vegen el mateix to.
|
||||
8. |
CREADORES
02:03
|
|||
CREADORES
Elles tenien mans
i cors i ulls i ments,
però tenien també cos de dona
i deien que la seua carn
no era fèrtil per a l’art,
que sols donarien a llum
persones, com si això fora menys
alt o menys sagrat.
Però Artemisia no els escoltà,
ni tampoc Berthe o Camille.
Frida i Maruja els ignoraren,
Tamara i Leonora també.
Sofonisba i Carmen plantaren cara,
així com feren Ouka i Élisabeth.
Totes juntes crearen mons
fets de pintura, argila o negatius.
Totes juntes feren seu el futur
i li canviaren el sexe al destí.
|
||||
9. |
||||
LA DESAPARICIÓ DEL PARADÍS ( I )
I: Gènesi
En el principi fou l’amor
i també l’odi.
Tots dos, mirant-se de reüll,
en el mateix paradís
el recorrien i planificaven
construccions i destruccions.
Amb ells encara hi era
la timidesa dels inicis.
Tot era nou i verge
i verd i càlid i plàcid
com un bell paisatge de Corot.
II: El jardí de les delícies
Després vingué la passió
amb la fam i el foc
que mai no s’apaguen.
I tot era carn i gaudi
i joia i exaltació.
La festa no mostrava final
i el deler era llei.
Al jardí, la bellesa
era fèrtil i exuberant,
tal com el Bosch descrigué
amb minuciositat incansable.
|
||||
10. |
||||
LA DESAPARICIÓ DEL PARADÍS ( II )
III: Infern
Amb el cap ben alt, entrarem decidits en la tenebra.
Narcís Comadira
I llavors vingué la por
i la culpa i el pecat.
L’odi prengué el lloc de l’amor
i es tenyí de terror la passió.
Però, tot i això,
quedava llum en la tenebra
i sobre ella edificaren
un camí de tornada al paradís
ple de miradors i balcons
per recordar als eterns refugiats
que mai és completa la foscor.
|
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
Streaming and Download help
If you like PIGMENT DE SOMNIS-Poemes d'Alba Fluixà, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp