1. |
||||
|
QUAN EM MIRE AQUESTA TERRA
Em creix un plor sec
allà dins del mot
quan em mire aquesta terra.
Se'm clevillen els adjectius
en abocar-se als llavis,
com una maledicció resseca.
Em trobe en records
on la pols s'entesta
a descolorir-los la veu,
i l'aigua rabiosa dels alcavons
m'esvoranca els barrancs
de les hores de demà.
M'han obert avingudes per la pell
amb estranys semàfors
que no regulen la ràbia.
Com li llimaré les ungles
a un neguit creixent
perquè no raspe l'existència?
Sóc una gramàtica d'absències
rebregada pels lloms de la infantesa
on encara cerque la llavor.
|
||||
2. |
||||
|
M’HE PERMÉS TRENCAR ELS VIDRES
M’he permés trencar els vidres
de la finestra
que dóna a la llar de les hores
per escarbotar amb línies porugues
el rebost dels teus secrets
Aparte llibrells flascons,
samarreta setrill pors
fins que trobe entre els dies
més íntims
aquelles llimes primaverals
que servaves en l’arbre
dels somnis
Em passege per la llar encesa
dels àtoms de la sang
maride troncs i flames
en l’observació del foc
furte l’aigua i la sal
que hi havia a la lleixa més alta
dels prestatges
de la pell
em capbusse al gorg pregon
del misteri de les vocals
M’he permés trencar els vidres
ja sabràs perdonar-me.
|
||||
3. |
SAL NEGRA
02:25
|
|||
|
SAL NEGRA
Saps? Conec un músic
que llançà la guitarra
en veure pluja negra
sobre el bulevard del retorn.
Saps? Li he obert les venes
a la ciutat dels ahirs
i he vist els cristalls del dol
arrossegar-se per la sang.
Saps? Tinc forats a les butxaques
i no em trobe el mocador.
|
||||
4. |
||||
|
LA MINÚSCULA PREGÀRIA QUE SÓC
Un escorrim de terra voral
em recorda l’agosarament
d’haver saltat a l’abisme.
Tinc l’horitzó a tall de peus
i les parpelles caient al buit,
sent les lluernes del rostre
mossegant-me les coves del fetge,
veig la pols de la clepsidra
relliscant pels fulls de l’almanac;
però se’m trenquen els tendons
d’aquest feix de sarments
que encara pampoleja raïm de taula.
La discòrdia d’omega i aurora
fa créixer les flors de la gàbia
on pare el foc dels adverbis sobrers.
M’omplic el calze dels dies
amb melmelada de violetes
i un pessic
de la minúscula pregària que sóc.
|
||||
5. |
ELS ESTELS DE DEMÀ
02:51
|
|||
|
ELS ESTELS DE DEMÀ
És un capvespre tranquil
pell i sol s’han amistançat
no em queda malícia pels calaixos
de llunes soterrades
Serenament pessigue l’extrem d’un cordill
l’enganxe a les parpelles de la vida
l’estenc fins arribar al ventricle esquerra
on serve la capsa de colors
el nugue al fum de la casa pairal
Després amb la calma de les veus
que dormen als nínxols de la memòria
vaig traient les queixes de totes les boques
les pince a l’espart d’una lira
on ressonen les mil vocals del greuge
En acabant l’estenall de la bugada
em corde de nou els botons del pit
m’assec sota l’arbre dels morts
i espere els estels de demà.
|
||||
6. |
L'ASCENSOR
02:30
|
|||
|
L’ASCENSOR
Són suficients uns pocs adverbis
adobats amb dos o tres abstraccions
perquè creue amb el poeta maleït
l’altra riba del barranc de l’horitzó
punt on s’abraça la profunditat del cel
amb l’excelsitud de l’abisme
Ara em banye en les aigües del somni
assassinant les falses sagetes
després
després tanque els ulls
entre els queixals de na rutina
Només amb un pessic de substantius
explotaria l’ascensor que em condemna
a bescanviar el misteri de les formigues
per la pols de les hores cortesanes.
|
||||
7. |
ON CAGUEN LES ÀGUILES
03:24
|
|||
|
ON CAGUEN LES ÀGUILES
Amic Joan,
serpentejàvem orgullosament les venes
de la història,
la secor dels pins
ens portava noves de religions antigues
i la conversa ens amarava
d’història pairal.
Però no t’era suficient,
calia desferrar la sensació,
que els cavalls destrossaren la sembra.
Per a què anem a complicar-nos?
digueres,
i li foteres estrebada al ramal,
i l’horitzontal fugí de la mirada,
i la verticalitat s’ensenyorí de l’ull.
I ja tot fou una pluja encesa de cireres
i un esguard poruc
que invocava la mort de les hores.
Ja falta poc, deies,
i la lògica desapareixia cel amunt,
la muntanya desapareixia ulls endins,
i només se sentia una basarda assassina
de navalles esmolades.
Després de morir en cada revolt
vaig sentir els tendres llavis
de les huries
en el cor sagrat d’una fideuà de bolets
al bell mig del cel,
allà on caguen les àguiles.
Amic Joan,
aconseguires l’oxímoron
en el casori del cor i la gola.
Després,
després el barranc de l’Infern
pernoliant el gintònic.
|
||||
8. |
EL PECADOR IRREVERENT
02:51
|
|||
|
EL PECADOR IRREVERENT
Com un antropòfag desitge el nom
de la carn lumínica i l’aigua pedral
Un escàndol de flor en flama
riueja les venes més agosarades
un estol de parotets joguinaires
ixen de l’estany de la mirada
per acompanyar les silents parets
als cims del sacrifici de la carn
allà on la vessant dels deliris
és atapeïda de petites morts
corones de violeta s’escampen
per les amables tempestes de la pell
Tot oscil·la per la carena salada
de l’oració on viu el pecador irreverent.
|
||||
9. |
DIACRONIES DEL CANT
02:01
|
|||
|
DIACRONIES DEL CANT
S’ha descordat els botons del pit
per sentir l’aire de velles avingudes
no ha sigut embranzida de boig
ni inconsciència de falsa jovenesa
car un ofec de versos resclosits
pansien l’ànima al defallit poeta
Un sol novell
com de versos trencats
en temple jove
estén aquest cant de càbales
pels nous carrers
que recorren els ulls
Ara és el fetge qui juga
amb l’absenta i l’atzar
sense cap vergonya
en una geografia
de violetes abissals
on l’aroma és el vesc dels mots
i la carn
l’essència del coneixement
en el vellutat sabor
que surt de les pedres.
|
||||
10. |
VALÈNCIA PUNT ZERO
04:01
|
|||
|
VALÈNCIA PUNT ZERO
Punt zero, Almoina,
Pompei o Sertori,
Valentia, àguiles i aiguamolls;
Sucronense i Saguntina porta,
Mar i Celtibèria, quatre n’eren.
Guatla, guant i guaita,
estiuenc, blanc i got: gots.
Madinat al-Turab,
ciutat de terra Balensiya,
lluna i garrofa,
abu, beni i alcavó,
tossal, puig i aigua,
orandella, barres i creu.
Jaume, Russafa i Zayd abu Zayd;
Peres i més Jaumes a Gandia,
seny, Ausies i canyamel,
qüernes, Joanot o Roiç de Corella,
Vilaragut, pesta i espill
o Centelles, inquisicions i torres,
convents i fembres pecadrius.
Martí, fraga i bords,
traïció, Urgell i Casp;
primera processó ferrerferran
carrer Cavallers, impremta, Llotja,
a poqueta nit, molta nit, fosc,
més fosc encara, lluna minvant.
Encís, fetilleria i testament;
molt més que duc, més que esperma,
esperança, espurna, espigolat.
Borbó, socarrim, mala bava,
Xàtiva, Vila-real, falles;
Planta Nova, Castella i llàgrima,
ràbia, mortalla; llum i llavor,
nàixer i nàixer, història,
germanor, germans, països;
colons castells, conills colons;
terra a la boca, terra lliure,
terra ocupada, terra franca,
desig de terra, terra d’aire,
sol de castells, tenalla castellana,
esperança de terra, terra en llibertat,
terra nostra, mar nostra,
Salses, Fraga, Guardamar, Maó,
i l’Alguer:
Països Catalans.
|
||||
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
If you like PELL DE PARAULA-Poemes de Francesc Mompó, you may also like:
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
Io tu il loro
by Klaus Johann Grobe
Pivoting from German to English, disco to soft rock, the groovy Swiss duo branch out on their first album in six years.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
Eccentric pop that connects the dots between progressive ambient and warped video game soundtracks can only be called truly psychedelic.
go to album
