1. |
EL PÈNDOL
01:39
|
|||
EL PÈNDOL
El temps
no fa
sinó
temptar
destins
incerts
que no
volem.
Sovint
maldem
plaers
subtils
fingint
l’hivern
de l’ai
darrer.
Minuts
segons
instants
moments, colpim
tots jorns parant
esment.
Jo sóc
vingut a fer saber
l’obac futur del món
present.
Jo sóc la pau
la llum
el vent,
el buit, la mort
l’oblit...
el temps.
|
||||
2. |
||||
AQUELLS ULLS DE MARGARIDA
Ai, la teua absència
sent finir la meua vida,
sense altra raó sentida
ni cap més indulgència
que la negada presència
d'aquells ulls de margarida.
Ai, que les ones dels teus cabells,
dunes daurades, somnis desperts,
deixant infèrtils propis deserts
banyen injustes boscos novells.
Ai, que els ramells de les teues mans,
tot i encobrir enganyosos plors,
moixes de plany domèstiques flors,
omplen de flaire gerros vilans.
Ai, que el silenci de la teua veu,
delator de plaers apartats,
confirmant els temors anunciats,
canta el presagi d'un amor breu.
|
||||
3. |
OLIMP DESCATALOGAT
03:19
|
|||
OLIMP DESCATALOGAT
Havíem aprés els cants,
la maror desventurada d’Antígona
el trencant d’escuma corrosiva.
Sobre penyes on esclaten infortunis,
el vestit femení de fíbula
serà demà tela de mortalla.
Vides que desarramben la sal
de les llenasques del destí,
dels déus i dels mites solemnes.
Extraviades pels anys d’història,
litografies atemporànies
dels sacrificis de l’Olimp.
Els actors de carn i os s’immolen en escena.
Hem reescrit el guió de les tragèdies
descatalogades a Salamina.
|
||||
4. |
CADENA HUMANA
03:21
|
|||
CADENA HUMANA
Sentiu la força conjunta de les veus,
de les causes obertes en la pell del poble,
de la cadena humana dels silencis estridents,
de les emocions de raó trepitjada.
Proveu de renombrar els propòsits del bronze,
massa tendres encara per fundir-los al foc.
Caminaran i caminaran i caminaran...
fins soldar-se a l’asfalt els fèmurs de les cames.
|
||||
5. |
EDIFICIS DE PAPER
02:35
|
|||
EDIFICIS DE PAPER
Qui em porta a estibar neguits sobre edificis de paper inestables, és còmplice del corrent convuls que somou el pensament
. . . .
Les lletres que enceten els dies, desafectades d’escrúpol, enutgen els deus i els astres d’aparent indiferència o burla.
. . . .
El mot prematur,
suspicaç de l’espera, ronda insolent la indecisió; ignora el prodigi.
. . . .
L’instint no té rang,
és botxí que arrenca de soca-rel les parpelles de la metàfora, soterrades entre estalzim.
. . . .
La poesia
anegarà el cant utòpic dels mots, per inundar de sentit
els camps de la sinestèsia.
|
||||
6. |
||||
LLETRA AL PRELUDI DEL CONCERT No 9 EN FA MAJOR DE CORELLI
Són les quatre de la matinada. Em desvetlen
els brams insomnes de la farga dels mots,
atuïts per la implacable frisança de les muses fèrtils.
Abandone la calidesa del llit
i m’abrigue amb el plomatge tofut
de somnis i de quimeres.
Copse la serenor freda del carrer
i em solidaritze amb el repòs eufònic de la llar,
il·lustrat amb els semitons líquids de Corelli,
que reclama la meua dissident complaença.
Com els déus arrogants de la creació,
il·lumine la petita biblioteca
i em dispose a escoltar el concert de les idees,
assaltat de pensaments i de monstres
i de guerrers triomfals de l’imaginari.
¿Què hi ha dins l’esperit del poeta,
sinó doll d’aigües tèrboles inundant la gola
inflamada del silenci,
cau inabastable de misteris?
Proverbial en el pelegrinatge per l’obscuritat,
la poesia de la nit és la brosta salvatge
que s’enfila al balcó dels versos inaudits
i adoba el jardí de les imatges,
entre salzes somorts de l’enteniment
i foncs corromputs de l’ànima.
|
||||
7. |
RACONS DEL CAPVESPRE
03:09
|
|||
RACONS DEL CAPVESPRE
Infinit vessar de les hores,
sent el galopar del temps
entre corredors inabastables
que projecta la veu profunda.
Pels racons del capvespre
hivernen fragments de primavera,
les espirals de la papallona,
un espiadimonis perdut.
I axí desperta el desig,
estripant l’embalum que guarda,
per signar acta poètica
de les fisures de l’oblit.
|
||||
8. |
||||
MADUIXES-FULLES D'AIGUA-MELISSA
MADUIXES
Viatja als meus ulls, serenament,
i entreveu el paisatge emotiu que s’arronsa, com la ruca sense aigua entre el vellut
de maduixes que embolcalla els teus llavis.
Viatja al buit, i retorna al desig on sojorna l’espera. Turment, deliri, abisme, enforcall de la nostra estima. Defugim l’equilibri dels sentits
perquè no ens necessitem perfectes.
FULLES D’AIGUA
El teu temple,
un inventari d’imatges alineades,
el registre interior d’un recor bucòlic, fulles d’aigua desplegant lentament una esperança.
Penses idil·lis
i són fantasmes d’altre temps.
MELISSA
Som únicament nosaltres.
Els cabells mullats i els vestits al terra. Embolcalle de tul els teus pits, pensarós. La melissa sense esporgar encara. Cicatrius que ens reporten al niu, construït on s’esllavissa la branca
Una escena que s’eternitza en el dubte
i s’enverina alhora.
|
||||
9. |
Antídot
03:30
|
|||
ANTÍDOT
Com ventrada de cadells indòcils
que s’embeu, àvida, la llegenda,
ens nodrim de la llet de la lloba,
a glops pàgines de mite i passió.
Defugir el destí de la filadora
des del bressol de la Llacuna,
és el repte de llibertat escrita
al llibre etern de l’esperit.
Afuem els versos, el mot antídot,
i burlem a traïció el dictat de la pena,
el fil tibant de la nissaga es trenca
des de l’art de la il·lusió poètica.
|
||||
10. |
CANÇÓ DE LA GRONXADORA
02:14
|
|||
CANÇÓ DE LA GRONXADORA
Arrop als ulls, pell de sirena,
cabells de lluna plena
en ofrena
al paradís.
Venus, ombra del teu somrís,
mena escuma de primavera,
nau serena,
mar endins.
Quan et gronxe a la morera
veus els núvols del meu cel,
versos de mel
llaminera.
Per tu, embaucadora princesa,
pinte colors als matins
i cante la vida sencera.
|
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
Streaming and Download help
If you like LES CLIVELLES DEL TEMPS-Poemes de Manel Pitarch, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp