1. |
||||
|
Entre tANTA MORT LENTA I SILENT
Entre tanta mort lenta i silent,
entre tanta esma exclosa,
entre tantes nits obscures,
entre tants neguits de gola,
vull allunyar-me de la súplica
i refuse la vergonya:
brolla la sang i dalla la veu assedegant
el deliri i la ràbia pel delicte fet amb menyspreu,
vertical, des de la fúria.
Escric pels qui he perdut
en aquest mar interior
que encara vessa i no cicatritza,
per totes les respostes que mai no sabré,
per rebel·lió, per causa, per bastida.
Escric per elles,
amb la veu oberta i justa,
per la lluita corpresa dels records marcats
i les pautes i les rendes,
per la perpetuïtat dels noms,
per la terra.
Desacatament o condemna, serà cadena
o rebel·lió irredempt i consirós, el desfici.
|
||||
2. |
||||
|
NO TORNARÉ A FER CAP TIPUS DE PREGUNTA
No tornaré a fer cap tipus de pregunta,
sé que estic destinada a ser la veu dels meus fets
i el meu somni és la pròpia defensa.
Ací em lliure i no em pesa:
sóc culpable.
A l’anhel de l’intocable una paraula m’habita
i es proclama certa i plena,
fecunda i inevitable,
al recer de la terra qui la guarneix.
Sé que sóc vexada
per no detestar la pronúncia i no sotmetre’m, és per això
que no pense fer cap mena de renúncia,
ara i ací reivindique el meu testimoni
amb aquest escut que és el meu vers
i el meu verb com a cim i quimera,
com a àncora i sepultura.
|
||||
3. |
ESTIC ACÍ
01:57
|
|||
|
ESTIC ACÍ
No he atorgat el metall candent de la batalla,
he sentit arribar l’espectre del món
cercant-me les axil·les i el desig,
la gola i la persistència,
amb un somni fet de boscos i fugides, pregant-me la vida
i no pense rendir-me.
Estic ací.
Esquerpa i indolent com un crit esquerdat
m’he desfet per tota l’aigua dels canals de l’ànima
i vaig camí dels noms cercant guiatge i recer,
una llum anclada per l’inútil sacrifici,
aniquilat i reduït a silenci,
que crida i rota la direcció del cos,
abillat d’enyors, de temps i subterfugis.
|
||||
4. |
LLUM A LA TEMPESTA
04:08
|
|||
|
LLUM A LA TEMPESTA
S’alçarà tota una altra plenitud
a rems del desig i la paradoxa,
el més valuós i diví infern,
la més encesa i pecaminosa i eterna dels paradisos.
La paraula serà esclavatge i alliberament humiliació i pàtria,
salvatge i dúctil, fèrtil i rebel
i ens sostindrem.
M’acolliré a ella com la vida a la vida i, al despull, seré pura a casa sagrada.
Traçaré setges i restabliré vers a vers les molses secretes,
aixecaré dies i mons
i faré llum dels rostres heretges,
hi haurà traç dret, ni ocult ni tangible,
on restarà invicta aquesta calma, llavors, profunda i abastable
es farà llum entre vosaltres.
|
||||
5. |
AL VENT, LES FULLES
03:32
|
|||
|
AL VENT, LES FULLES
No demane res més, a dins, per seny,
saber-me el nom d’aquesta gola seca.
Em venç l’ànima, inassolible i perduda,
dins aquest paisatge que em recull.
La meua terra no és tan fosca, escalfa i
viu l’alè a cada tronc, a cada raig, a cada fulla.
No seré ací esperant el destí,
camine, però no claudicaré, encara,
arramblaré la conspiració amb la veu més digna,
amb la cara clara i serà fins ací
el mot més net i el crit més lliure,
dissident i captiu, heroi i suïcida.
|
||||
6. |
||||
|
NO HI HA CULPA A LA DEFENSA
No demanes perdó per la pronúncia del mot,
no hi ha culpa ni delicte,
no podran llevar-te ni la veu ni la pell
ni els verbs, ni els sotracs, ni els dubtes.
Demana testimoni i llibertat, transparència i veritat,
i ofereix-te, adepte, a acceptar la dita.
Exigeix obertura i llum,
descobreix l’ombra oculta,
incideix en la raó vexada i distingeix el concepte dels noms,
el misteri que els recull, els perpetua i aclapara.
No et lamentes mai pel clam ni la redempció,
eres tu qui pagues l’or i el judici,
la moneda de canvi per assumir el dret i la potestat:
el privilegi i la virtut de tenir la força en la paraula.
|
||||
7. |
LLEC CONJUR
03:16
|
|||
|
LLEC CONJUR
T’invoque, ara i ací, sense saber qui sóc ni on estic.
I com podria dir-te sinó carestia o desésser,
quan ni tan sols puc saber de mi
en quin parer vist;
quan dubte la meua pròpia presència,
i no sé si sóc culpable o víctima,
si estic entre la gorja, en el cingle,
o als estrets del vincle i del desig.
Tanmateix et dic vers o només poema,
- o concepte, o símbol, o imatge,
o mirall, o dissidència – recer d’origen,
causa oberta
per preferir els silencis i els esculls,
els somnis i la pell
als sentits i a les genives,
amb un càntic o promesa.
Del fang intern fas detall i figura,
esculpeixes silueta i perfil, crees brànquies i respira.
Jo a això
li dic només vida,
o poema o desperta, o trajecte o viarany,
o ombra o parany, o heretgia o certesa.
|
||||
8. |
COR AMUNT
02:49
|
|||
|
COR AMUNT
Protegint-me el seny als genolls
talle el cel amb destral que fuig, cor amunt,
d’aquesta carn des d’on habite.
El silenci es confon i tanca a la gola el nus,
al seu clam li aplaquen les genives
i els ulls s’esgarrifen vessant-se,
al no veure’s, al sentir-se.
La batalla és difícil, cauen, dignes,
tots els dies i sempre som nosaltres.
Però encara hi ha en mi,
el combat d’aquesta terra interior,
la voluntat pel desig i la fal·làcia, la fortalesa i l’arrel,
la pregunta inaccessible
i em pregunte
si algun dia em podré viure.
Exigisc
el gaudi, el misteri, la transparència, l
a síl·laba ferotge, el cor salvatge,
l’honor i el concepte
i ens impose
valentia i llibertat,
per això,
serà ací, al batec i al brot,
on vindran a buscar-me.
|
||||
9. |
ASSUMPCIÓ
02:16
|
|||
|
1. ASSUMPCIÓ
Accepte el repte al capdavant
assumint amb vigor la decisió:
seré capacitat, o força o influència,
o possibilitat o domini, o crida o resistència,
seré concepte o seré imatge,
o acta o conseqüència,
però per damunt de tot, sóc present i futur,
llur possessió i tinença de ningú més
que jo mateixa.
|
||||
10. |
ASSEVERACIÓ
01:27
|
|||
|
ASSEVERACIÓ
Us confesse,
si alguna vegada m’acusen i tanca obscur el fred,
no podré amagar-me i no voldré rendir-me.
Aquesta és la meua penyora.
Us en done la meua paraula.
|
||||
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
If you like CAUSA OBERTA - Poemes d'AINA GARCIA-CARBÓ, you may also like:
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
Io tu il loro
by Klaus Johann Grobe
Pivoting from German to English, disco to soft rock, the groovy Swiss duo branch out on their first album in six years.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
Eccentric pop that connects the dots between progressive ambient and warped video game soundtracks can only be called truly psychedelic.
go to album
