We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

CAMINS D'AIGUA​-​Poemes de Maria Carme Arnau

by Artur Àlvarez - Col·lecció EL NÚVOL POÈTIC

/
  • Streaming + Download

    Purchasable with gift card

     

1.
ENTREBANCS 02:44
ENTREBANCS La por als ulls et creix quan t’arreceres a les ombres. Veus el corrent de gent desemparada, ignorada, sotmesa al dolor. No és sols la por que creix també són els desitjos, l’anhel secret de viure les sensacions de la pell. No és la fosca persistent sinó aquest present de núvols. Mentre el vent transporta el so llunyà d’una rialla. En el caos creix la indiferència, l’exili del cor, la tristor... No són els pensaments que poden derrotar els déus. És la impotència del pes de la vida, la nit clavada en les pupil·les.
2.
RECERCA 02:41
RECERCA Quins cims, quina mar, quins horitzons hauríem d’allisar per despertar la gratuïtat dels homes? La pregunta com un sospir irromp en l’aire i s’escolta el cruixit de tots els silencis. La sang se’t torna aigua i els ulls se’t tornen sorra. Els meus llavis no han begut les glopades de llum que fan sentir transparents les paraules dels profetes. El ventre de la terra mossega la boca de l’estómac, i l’eco de les venes no invoca a la pregària. A l’alba, el cel és un argent de reflexos vermells i he aprés a volar amb les ales tallades.
3.
FOSCOR DIÀFANA En el principi s’obriren els interrogants. I pel temps els dubtes enterboliren el pòsit de la malta amb el café —certeses i incerteses colaven pels dits. Ara, els significats són de pluja. I les errades no són importants. Emmudir el silenci és, sempre, un revelar-se a les preguntes, quan habites la relativitat de la vida i no ets un ull àvid per veure que vivim sense claror, sense veu, sense forma... En el principi era la llum i el temps ha desgastat la mirada.
4.
ARBRE 02:04
ARBRE Et desitge bosc, et desitge arbre. Sóc feta d’argila, argila cremada al foc. Entre nosaltres, les arrels s’entrellaçaven com plantes enfiladisses que cenyien el meu cos, amb pètals, calze, tija i fulla. Perquè sóc d’argila he necessitat les arrels per arribar més lluny, més enllà del blau. Allí on s’obri el desig, de l’aigua i de la terra, on aquell desig és capaç de transformar l’orbe en ésser, i l’ésser en orbe. Et desitge bosc, et desitge arbre. Vosaltres que heu capturat la llum, invisible i fràgil, foneu-me a les branques. Sóc feta d’argila, argila cremada al foc, I vull ser fulla dels teus arbres. Que cau en l’aire, allisant, com arena en l’aigua, la superfície ondulada del món.
5.
VINCLES 02:56
VINCLES Aquest cel, aquest espai que ens envolta. El somriure dels nens que mai més naixeran nus. Els avantpassats cavalcaren sobre l’esdevenir, vincles de sang, herois d’un temps insofrible. Mai més els nens naixeran nus. Cultivaran la terra amb les mans del seu poble, i les arrels creixeran en cada alba. Onejaran les tiges de l’herba, i la por cridarà la por des de la fosca. L’ésser humà cercarà fanals i l’empremta d’uns pertanyerà als altres. La llum s’esfullarà en cada nou dia, el sòl eixamplarà la seva pell i l’herència de l’univers es farà tacte. El vent del mar inclinarà els vaixells del port i ens protegirem amb el cor de l’estima. Mai més els nens naixeran nus.
6.
POTSER NO CAL El pes del present m’engoleix el futur. Potser no cal descriure com ens han subordinat la veu, com ens han desdibuixat la força dels ulls. Potser només somiant amb utopies hi ha prou, però jo sent com el vol dels meus braços se m’endú cap a l’aigua dels peixos que es mouen en el silenci dels vidres i no coneixen l’ostatge de la mar. Veig damunt els homes surant els objectes ―l’irrefrenable desig dels ulls― detenint la lenta permanència de l’esperança. Potser no cal descriure aquest vaixell presoner a la deriva.
7.
A RECER 03:36
A RECER Pel camí no sé mai on comença aquest vertigen sense nom, i m’ajuda observar la mar, errar l’esguard per la blava extensió on res no s’atura, on el balandreig de les ones m’amera d’una paciència infinita sense temors. Perquè ara ja he entès que la vida és un abisme obert a l’horitzó i l’espera un tempteig de somnàmbuls. Amb ulls clucs, albire fondàries transparents i adrece les paraules oblidant els misteris. A cobert dels infants que bressen bells anhels, allargue les hores i encara em resta l’esperança que el cel és el color d’una set eterna.
8.
ÀNSIES DE BLAUS L’estiu s’allarga amb l’horabaixa. El mar és una immensitat de llums i reclams, L’espai rebel que banya amb un bufeteig de brises, L’encoratjador de galions pelegrins vers al Nord. El teu perfum de sals m’impregna i s’escampa. La teua mirada ha retornat pels fons de l’aigua. Aquesta imatge no té rostre, només un somrís espurnejat a la barca. Desconcertada he delerat el vol d’una gavina, Lleugeríssima lloba de mar que travessa blaus. El meu desig s’esvaeix lentament en la nit, Com el mirall de les ones pels batecs obscurs. I a trenc de l’alba sota les ales tèbies dels colors, un brunzit suavíssim de llibertat encén de nou ànsies de blaus.
9.
FRAGILITAT 02:59
FRAGILITAT Els ulls a l’infinit i els peus a terra I entre l’infinit i la terra un indret de remors al fons de mi mateixa amaga aquesta orfandat d’afanys que no puc vènçer. Els peus a terra I un regust d’errades sobreviuen als dies comprimint-me el cor. Els ulls a l’infinit allà on l’alba desbudella la foscor allà on bressolen, a sovint, els dubtes, els temors, els somnis... Els peus a terra, amb la sensació tènue I imprecisa del perill. Els ulls a l’infinit i els peus a terra I entre l’infinit i la terra una mar de paper
10.
LA CAVERNA 02:59
LA CAVERNA Així, dia rere dia, em traduesc en paraules i acumule paraules, gotes de mi mateix. I parle de com l’existència s’ha convertit en una qüestió de desviar els ulls, d’ajupir-nos davant de tantes i tantes barbàries; a penes algunes veus s’alcen fermes. Heu ací la contradicció: tan dur i al mateix temps tan fàcil, matar i morir. Però així i tot, naveguem la mar en la mar, i per les tempestes galoparies de les ones, tots els temps mereixen el benefici del dubte. Ara sé que vaig nàixer esclava i pràcticament moriré esclava. Espai i temps, potser, són punts lluminosos en la nostra trajectòria, però res no ens commou suficientment, dins aquest univers corbat, com una caverna, sense llum i allunyat dels senyals que puguen obrir-nos camí per sortir de la fosca. Mentre les criatures se’ns embarranquen a la sorra, a l’esguard, als braços i a la boca el cant dels ocells cau com ràfega de pluja.

about

Col·lecció EL NÚVOL POÈTIC-ARTUR ÀLVAREZ musica i canta a MARIA CARME ARNAU

Na Maria Carme Arnau i Orts és d’Alfara del Patriarca, a l’Horta Nord de València. Llicenciada en Psicologia i en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de València, amb Màster en Polítiques Educatives, actualment treballa d’Orientadora en un Institut d’Educació Secundària de titularitat pública i com a professora associada al Dep. de Psicologia Evolutiva i Educativa de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València.A més, participa en diversos seminaris d’investigació educativa.

Membre integrant, des dels inicis, del cercle poètic Argila de l’aire, va començar la seva carrera literària amb la publicació del poemari Bri de vols, Ed. Germania, l’any1996. Continuà, sense atur, ambClissar leshores, Ed. 7 i Mig, 1998(Menció honorífica del Premi de Poesia IbnHazm,ciutat de Xàtiva, 1998);Totes les mars són una sola mar, Ed. Tàndem,2005 (IV Premi de Creació Poètica Paiporta); Fragments de cel, Ed.Agua Clara, 2007(Premi de Poesia Fundació Cultural Poeta Francisco Mollá Montesinos de Petrer, 2006); Bastir la mar endins, Ed. Brosquil, 2008 (VII Premi de Poesia Jordi de Sant Jordi de La Vall d’Uixó, 2007); En el desert dels meus ulls, Viena Ed., 2009 (Premi de poesia Goleta i Bergantí de l’Ajuntament de Masnou, 2008);Itinerari de tendresa,Ed. Bromera, 2010(XXIX Premi de poesia IbnHazm, Ciutat de Xàtiva,2009);Paraules sota la pell de l’univers, Ed. Tabarca, 2012 (5é Premi de Poesia Ciutat de Torrent,2011). L’últim treball publicat és Aquell so entre l’infinit i el no-res, Ed. Perifèric, 2016 (Premi de Poesia Badenes Dalmau, ciutat d’Alberic, 2014)

Ha estat inclosa en les antologies: Elogi de la constància, Ed. Ardeas Poesia, 1987; Homenatge a Maria Mercè Marçal, Ed. CEIC Alfons el Vell,1998; Poemes d’un segle, Ed. 96, 1999; Versos per a Marc, Ed. Tàndem, 1999; Homenatge a la paraula, Ed. CEIC Afons el Vell, 1999; Testimoni cívic de Santiago Bru i Vidal, Revista Abalorio, 1999; Solcs de paraules, Ed. Agrupació Cultural Vianant, Revista L’Aljamia, 2000; 20 anys de poesia a la Universitat, Ed. 96, 2001; De formes i poesia, Ed. Tapadera,2001;Vosaltres les paraules, Ed. Bromera,2003; Homenatge a Ovidi, Ed Brosquil, 2008; Els Déus no abandonen a Antoni. Homenatge a Antoni Ferrer. Ed. Onada, 2015;Les sendes transitades. 20 anys del grup. Ed. Argila de l’aire (2016). Col·labora en diverses revistes literàries.

credits

released October 14, 2019

El NÚVOL POÈTIC és un nou projecte artístic del cantautor castellonenc ARTUR ÀLVAREZ.
El contingut essencial d'aquesta nova proposta és la publicació d'una col·lecció de CDs en els quals Artur musica i canta a poetes contemporanis de reconegut prestigi amb producció lírica en català.
En aquesta nova tasca pretén fusionar els versos dels nostres poetes amb conceptes interpretatius basats fonamentalment en atmosferes, textures i ritmes propis de la música electrònica. Sempre al servei de la poesia.
----------------------
Amb la llicència Creative Commons, segons les disposicions de recomanament, no comercial i sense obres derivades de la CC 2.5 Spain License. Per tant, poden ser reproduïts amb finalitats NO comercials, citant explícitament el nom de l'autor de la música, de la interpretació i dels poemes i sense fer-hi cap mena de modificació que pugue alterar la integritat de l'obra.

license

all rights reserved

tags

about

Artur Àlvarez Valencian Community, Spain

Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more

contact / help

Contact Artur Àlvarez

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like CAMINS D'AIGUA-Poemes de Maria Carme Arnau, you may also like: