1. |
AMAGATALLS DE LLUM
03:36
|
|||
“… la amarga meravella de viure i de sofrir.”
Màrius Torres
AMAGATALLS DE LLUM
Desvetlat en la llarga nit del plor
per a endinsar-me en l’indret del somni
més colpidor, cresol de tantes emocions…
Repenjat al teu braç, record de l’ombra.
Vas dir que calia ultrapassar
el temps creuant l’abisme, per a escorcollar,
de la fosca estant, els amagatalls
de llum quan llostreja als cels ignots.
Sabia que hauria d’anar amb molta cura,
doncs em vas parlar d’un treball feixuc,
i que el silenci m’encalçaria
ben endalt als blancs espais de cega recerca,
prop del lloc per on s’atansen les més
agosarades ressonàncies.
|
||||
2. |
CONTRA UN MAI D'OMBRES
03:37
|
|||
CONTRA UN MAI D’OMBRES
A quin sempre angoixat vas,
de quin fosc indret retornes?
No ets d’enlloc, però al teu pas
l’ofec i el crit es confonen.
Amor, ets talment el bleix
que ha commogut les llambordes,
i ets també el dolor que es peix:
flama d’uns ulls sense rostre.
Com llambreig que s’esvaeix
dins la nit, véns i em corprens
amb quimeres sense nombre…
Tot serà res! Tanmateix,
vius en mi quan bufa el vent,
arraulit, contra un mai d’ombres.
|
||||
3. |
UNA PROPOSICIÓ INDECENT
03:13
|
|||
“Life is what happens while you’re
making plans”.
J. Lennon
“¡Qué pena,
Dios mío, qué pena,
desperdiciar el milagro
de la vida
perdiendo la vida,
negando el milagro!
L.E. Aute
UNA PROPOSICIÓ INDECENT
Perquè cercaves tanta veritat
tan lluny de l’absolut intransigent,
s’ha tornat rebel la realitat,
i insubmissa es declara independent.
Si la congregació t’ha desertat,
jo t’acompanyaré en el sentiment.
Serem apòstols de la llibertat,
apòstates davant l’omnipotent.
Cuida’t de no cedir cap posició
quan la nostàlgia siga el paisatge…, el vell oracle,
i esmola be la fulla de l’espasa.
Detinguem l’instant, sense redempció,
fent posat de no gaudir del miratge…, del bell miracle,
després vindrà l’oblit,
sempre contra l’oblit,
que tot ho arrasa.
|
||||
4. |
A L'INDRET DE LA FOSCA
02:19
|
|||
A L’INDRET DE LA FOSCA
Adormit en la curta nit de l’alegria
per a foragitar tots els malsons
que em mortifiquen, que em deixen buit…
Allunyat del teu braç, record de tanta llum.
Van dir que no calia que ens moguérem,
que el temps vindria i ens travessaria,
que acabaríem en la fosca al capdavall
i que mai no tindríem aixopluc possible.
Tots estàvem sords, no havíem parat esment
a les nostres antigues paraules.
Ara tot és soroll, quina follia!,
arran de terra, on tots troben sense esforç
l’indret nauseabund del foscam
al costat mateix de la misèria.
|
||||
5. |
BOGERIA
02:35
|
|||
“… És sempre la mateixa bogeria
d’escalfar-se en l’incendi sense flames
que puc encendre en qualsevol carrer.”
Carrer de nit a Santa Coloma.
Joan Margarit
BOGERIA
És sempre la mateixa bogeria
a cada passejada, d’escalfor:
les llambordes del somni, nit i dia,
dels carrers arrasats per la claror.
Les soles desgastades, l’agonia,
els llums a les botigues de l’enyor…
S’arrecera l’oblit en cada via,
a cada cantonada fuig l’amor.
La nafra és el record de la paraula
que basteix els ponts, que incendia el món,
deixant-li al vianant encens de goig.
Si el cor torna a cremar, s’encén la faula,
l’esgarrifança d’un atzar pregon…,
i és sempre aquell qui canta el mateix boig!
|
||||
6. |
GLACIACIÓ
02:01
|
|||
“No rigues massa de pressa,
que se’t pot glaçar el riure”.
Ovidi Montllor.
GLACIACIÓ…
Són crits al cel, amb recel
d’uns anyells en sacrifici.
Són àngels del fred, pel vici
de glacar-te a contrapèl.
Són titelles sense fel,
governats per l’artifici
glacial d’un antic caprici
d’escalfor, com un lleu tel.
Són voltors, aus de l’auspici,
estimbats trencant el gel,
la glacera del seguici.
Tots potinejant la mel
a la glaça, quin desfici!:
són encenalls d’un estel.
|
||||
7. |
VERSOS TRANSVERSALS
03:05
|
|||
Obedecer a ciegas deja ciego,
crecemos
solamente en la osadía
MARIO BENEDETTI
VERSOS TRANSVERSALS
Cal que transgredim tanta fútil transcendència
per a la inmanència de l’instan urgent.
No hi ha mai descans, ara tot esdevé urgència,
i l’aire és més lleuger sota un greu manament.
Sense aturar-se enlloc, aquesta lleu existència…!
Com cavalls desbocats hi romanem corrent.
Malaguanyat qui va cremar tota innocència
i va deixar embalsamat el pensament.
Perquè viure ja és soterrada delinqüència
després del genocidis amagats, conscients.
Dels pedestals rellisquen envers llur audiència,
com una allau, les culpes de les morts recents.
Al mercat de la moral tots fem penitència
d’intolerants senyeres onejant al vent.
Tant s’hi val la subversió d’aquella sentència,
quan ens perverteixen el lliure acatament.
Per quin tètric entrellat fet de falsa ciència
branden aquesta alienació dels sentiments?
Quin botxí em vol desxifrar amb greu persistència,
mentre jo vaig vivint, així, transversalment…?
|
||||
8. |
MESURA
02:20
|
|||
“Jo, tornat a l’exili on callen les coses,
on es mesura el temps pel que s’espera tan sols.”
Carles Riba
MESURA
A Porto Empedocle
la llum del capvespre solcava
tot el sofriment del temps,
l’ombra de la pedra antiga
a la carena d’Agrigento…
Amunt i avall els segles,
entre el tràfec del port i els penya-segats
d’atzavares, d’oliveres, i el vent
que s’estimba entre pins i baladres…
A la vall dels temples sagrats, estols d’oronetes.
La saviesa dels homes feta columnes
desguarnides, i l’agombolament
dòric de les barcasses a l’or del crepuscle…
Ara tot és etern, però vas invocar
aquest somni, el mar, aquesta mort invicta.
I aquesta alenada, indòcil,
tal com pressentires, a l’exili
de les runes on tot és silenci, quan l’oracle
s’enlaira i el temps es mesura,
pedra i ferida, pel que s’espera tan sols.
|
||||
9. |
||||
...A L’ERA DEL CANVI CLIMÀTIC
Això era l’era del canvi climàtic,
sotmesa a l’ira d’uns déus innocents:
la festa congriava un vent dogmàtic
que extingia, rabent, els sentiments.
Això era la vida de l’home estàtic,
la ganga virtual d’uns temps purulents:
tots menjant, a l’àpat d’un món apàtic,
deixalles per a deixar-hi les dents.
L’esperit habitava el frenopàtic
d’un malalt endèmic: el pensament
tot asmàtic, raquític, reumàtic…
Això era i no era un gangli limfàtic,
llunàtic, patètic d’un gran turment:
això era l’època del parc temàtic.
|
||||
10. |
VEREDICTE
02:15
|
|||
VEREDICTE
És la pell llindar estricte
del camp de cada batalla,
atles de carn, faramalla,
cims i valls d’un derelicte.
El foc de l’amant invicte
ja del tot s’ha consumit,
les espurnes de la nit
resten al cos del delicte.
L’esperit es torna adicte
als fluids de la gaubança,
a l’oblit que el dol li dicte.
Dicteri foll, la recança
traspua el vell veredicte:
a tant l’amor, l’esperança!
|
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
Streaming and Download help
If you like AMAGATALLS DE LLUM-Poemes de Romà Bernad, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp