We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

AMAGATALLS DE LLUM​-​Poemes de Romà Bernad

by Artur Àlvarez - Col·lecció EL NÚVOL POÈTIC

/
  • Streaming + Download

    Purchasable with gift card

     

1.
“… la amarga meravella de viure i de sofrir.” Màrius Torres AMAGATALLS DE LLUM Desvetlat en la llarga nit del plor per a endinsar-me en l’indret del somni més colpidor, cresol de tantes emocions… Repenjat al teu braç, record de l’ombra. Vas dir que calia ultrapassar el temps creuant l’abisme, per a escorcollar, de la fosca estant, els amagatalls de llum quan llostreja als cels ignots. Sabia que hauria d’anar amb molta cura, doncs em vas parlar d’un treball feixuc, i que el silenci m’encalçaria ben endalt als blancs espais de cega recerca, prop del lloc per on s’atansen les més agosarades ressonàncies.
2.
CONTRA UN MAI D’OMBRES A quin sempre angoixat vas, de quin fosc indret retornes? No ets d’enlloc, però al teu pas l’ofec i el crit es confonen. Amor, ets talment el bleix que ha commogut les llambordes, i ets també el dolor que es peix: flama d’uns ulls sense rostre. Com llambreig que s’esvaeix dins la nit, véns i em corprens amb quimeres sense nombre… Tot serà res! Tanmateix, vius en mi quan bufa el vent, arraulit, contra un mai d’ombres.
3.
“Life is what happens while you’re making plans”. J. Lennon “¡Qué pena, Dios mío, qué pena, desperdiciar el milagro de la vida perdiendo la vida, negando el milagro! L.E. Aute UNA PROPOSICIÓ INDECENT Perquè cercaves tanta veritat tan lluny de l’absolut intransigent, s’ha tornat rebel la realitat, i insubmissa es declara independent. Si la congregació t’ha desertat, jo t’acompanyaré en el sentiment. Serem apòstols de la llibertat, apòstates davant l’omnipotent. Cuida’t de no cedir cap posició quan la nostàlgia siga el paisatge…, el vell oracle, i esmola be la fulla de l’espasa. Detinguem l’instant, sense redempció, fent posat de no gaudir del miratge…, del bell miracle, després vindrà l’oblit, sempre contra l’oblit, que tot ho arrasa.
4.
A L’INDRET DE LA FOSCA Adormit en la curta nit de l’alegria per a foragitar tots els malsons que em mortifiquen, que em deixen buit… Allunyat del teu braç, record de tanta llum. Van dir que no calia que ens moguérem, que el temps vindria i ens travessaria, que acabaríem en la fosca al capdavall i que mai no tindríem aixopluc possible. Tots estàvem sords, no havíem parat esment a les nostres antigues paraules. Ara tot és soroll, quina follia!, arran de terra, on tots troben sense esforç l’indret nauseabund del foscam al costat mateix de la misèria.
5.
BOGERIA 02:35
“… És sempre la mateixa bogeria d’escalfar-se en l’incendi sense flames que puc encendre en qualsevol carrer.” Carrer de nit a Santa Coloma. Joan Margarit BOGERIA És sempre la mateixa bogeria a cada passejada, d’escalfor: les llambordes del somni, nit i dia, dels carrers arrasats per la claror. Les soles desgastades, l’agonia, els llums a les botigues de l’enyor… S’arrecera l’oblit en cada via, a cada cantonada fuig l’amor. La nafra és el record de la paraula que basteix els ponts, que incendia el món, deixant-li al vianant encens de goig. Si el cor torna a cremar, s’encén la faula, l’esgarrifança d’un atzar pregon…, i és sempre aquell qui canta el mateix boig!
6.
GLACIACIÓ 02:01
“No rigues massa de pressa, que se’t pot glaçar el riure”. Ovidi Montllor. GLACIACIÓ… Són crits al cel, amb recel d’uns anyells en sacrifici. Són àngels del fred, pel vici de glacar-te a contrapèl. Són titelles sense fel, governats per l’artifici glacial d’un antic caprici d’escalfor, com un lleu tel. Són voltors, aus de l’auspici, estimbats trencant el gel, la glacera del seguici. Tots potinejant la mel a la glaça, quin desfici!: són encenalls d’un estel.
7.
Obedecer a ciegas deja ciego, crecemos solamente en la osadía MARIO BENEDETTI VERSOS TRANSVERSALS Cal que transgredim tanta fútil transcendència per a la inmanència de l’instan urgent. No hi ha mai descans, ara tot esdevé urgència, i l’aire és més lleuger sota un greu manament. Sense aturar-se enlloc, aquesta lleu existència…! Com cavalls desbocats hi romanem corrent. Malaguanyat qui va cremar tota innocència i va deixar embalsamat el pensament. Perquè viure ja és soterrada delinqüència després del genocidis amagats, conscients. Dels pedestals rellisquen envers llur audiència, com una allau, les culpes de les morts recents. Al mercat de la moral tots fem penitència d’intolerants senyeres onejant al vent. Tant s’hi val la subversió d’aquella sentència, quan ens perverteixen el lliure acatament. Per quin tètric entrellat fet de falsa ciència branden aquesta alienació dels sentiments? Quin botxí em vol desxifrar amb greu persistència, mentre jo vaig vivint, així, transversalment…?
8.
MESURA 02:20
“Jo, tornat a l’exili on callen les coses, on es mesura el temps pel que s’espera tan sols.” Carles Riba MESURA A Porto Empedocle la llum del capvespre solcava tot el sofriment del temps, l’ombra de la pedra antiga a la carena d’Agrigento… Amunt i avall els segles, entre el tràfec del port i els penya-segats d’atzavares, d’oliveres, i el vent que s’estimba entre pins i baladres… A la vall dels temples sagrats, estols d’oronetes. La saviesa dels homes feta columnes desguarnides, i l’agombolament dòric de les barcasses a l’or del crepuscle… Ara tot és etern, però vas invocar aquest somni, el mar, aquesta mort invicta. I aquesta alenada, indòcil, tal com pressentires, a l’exili de les runes on tot és silenci, quan l’oracle s’enlaira i el temps es mesura, pedra i ferida, pel que s’espera tan sols.
9.
...A L’ERA DEL CANVI CLIMÀTIC Això era l’era del canvi climàtic, sotmesa a l’ira d’uns déus innocents: la festa congriava un vent dogmàtic que extingia, rabent, els sentiments. Això era la vida de l’home estàtic, la ganga virtual d’uns temps purulents: tots menjant, a l’àpat d’un món apàtic, deixalles per a deixar-hi les dents. L’esperit habitava el frenopàtic d’un malalt endèmic: el pensament tot asmàtic, raquític, reumàtic… Això era i no era un gangli limfàtic, llunàtic, patètic d’un gran turment: això era l’època del parc temàtic.
10.
VEREDICTE 02:15
VEREDICTE És la pell llindar estricte del camp de cada batalla, atles de carn, faramalla, cims i valls d’un derelicte. El foc de l’amant invicte ja del tot s’ha consumit, les espurnes de la nit resten al cos del delicte. L’esperit es torna adicte als fluids de la gaubança, a l’oblit que el dol li dicte. Dicteri foll, la recança traspua el vell veredicte: a tant l’amor, l’esperança!

about

ROMÀ BERNAD I NEGRE (Figueroles, l’Alcalatén, 1970) és diplomat en Relacions Laborals, graduat social i poeta. També escriu prosa. La seua trajectòria professional com a graduat social es desenvolupa en l’àmbit de l’empresa privada. Col·labora assíduament en publicacions de la seua comarca, l’Alcalatén, com el “Butlletí de Llucena”, amb poemes i articles. També en programes de festes. Ha pres part en obres de caire col·lectiu, com ara els llibres “Llucena. Una història de l’Alcalatén”, coordinat per l‘historiador Joaquim Escrig, i “La Llucena masovera”, on té publicat el relat “El temps de la sega. Una història de postguerra als masos de Llucena”.
És membre d’El Pont Cooperativa de Lletres. Ha participat en el l’obra col.lectiva “Ponts suspensius”, d’Onada Edicions, escrita per autors d’El Pont. Ha estat guardonat en diferents premis literaris, com la Marcelina poètica 2010 de l’Alcora, i la Flor Natural del XXVIII Certamen Literari “Mare de Déu del Lledó” en 2012. Des del 2004 ha estat col·laborador habitual als recitals al “Cau de l’Art” de Llucena.
Té publicats els llibres “Veredicte”, amb l’editorial Germania l’any 2014, i “Temps era temps”, per l’editorial Sar Alejandria Edicions, amb il·lustracions de l’artista plàstica Agustina Ortega, l’any 2019.

Contacte:
romanet1234@hotmail.com;roman@graduatsocial.es
Enllaços:
ca-es.facebook.com/roman.bernadnegre
poesiavalencianaactual.blogspot.com/.../roman-bernad

credits

released December 6, 2019

El NÚVOL POÈTIC és un nou projecte artístic del cantautor castellonenc ARTUR ÀLVAREZ.
El contingut essencial d'aquesta nova proposta és la publicació d'una col·lecció de CDs en els quals Artur musica i canta a poetes contemporanis de reconegut prestigi amb producció lírica en català.
En aquesta nova tasca pretén fusionar els versos dels nostres poetes amb conceptes interpretatius basats fonamentalment en atmosferes, textures i ritmes propis de la música electrònica. Sempre al servei de la poesia.
----------------------
Amb la llicència Creative Commons, segons les disposicions de recomanament, no comercial i sense obres derivades de la CC 2.5 Spain License. Per tant, poden ser reproduïts amb finalitats NO comercials, citant explícitament el nom de l'autor de la música, de la interpretació i dels poemes i sense fer-hi cap mena de modificació que pugue alterar la integritat de l'obra.

license

all rights reserved

tags

about

Artur Àlvarez Valencian Community, Spain

Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more

contact / help

Contact Artur Àlvarez

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like AMAGATALLS DE LLUM-Poemes de Romà Bernad, you may also like: