1. |
NO RES
02:18
|
|||
|
NO RES
Un calfred d´ocells.
Unes ales de febre.
El miratge de la neu
en les teulades de l´estiu.
El vol de llamp dels esquirols.
El soroll de la llum.
Les campanes del gebre
en les torres de l´alba.
Una mar en guaret.
No res,
només uns ulls.
(de Solatge de sols)
|
||||
2. |
UNA BICICLETA BLAVA
03:23
|
|||
|
UNA BICICLETA BLAVA
Mon pare tenia
una bicicleta blava.
Amb ella anava
els caps de setmana
a pescar tenques i llises
a la séquia del port,
a la vora de l´Albufera.
També hi pescava anguiles
i, de tant en tant,
com una festa,
ens portava granotes.
Va morir jove.
El cranc maleït
va esventrar-lo.
Des d´aleshores
la cendra del cor
no ha fet sinó créixer.
Si mon pare visquera ara
no hi podria pescar.
Els peixos són ombres foses
en una aigua pudenta i trista.
Hom pot veure,
algunes hores funestes,
entre les canyes,
una escuma negra,
com la bilis llefiscosa
d´un fetge castigat.
De vegades,
la mort és culpa dels déus.
D´altres,
és culpa dels hòmens.
(de Abisme i ocell)
|
||||
3. |
SANG NECESSARIA
03:13
|
|||
|
SANG NECESSÀRIA
Si tota la carn és com l´herba,
si cau la flor prenyada de ruixim,
amor, dóna´m la sang necessària,
xucla´m el fred del moll dels ossos,
la ferida de gel que a la terra m´atansa.
Calfred que no entenc, mar
tan de sobte irada
que destrossa el vaixell
varat en la cala més oculta.
Vent solar entre els xàfecs d´abril,
ventúria que alces terbolins de pols
per encegar-nos la mirada,
camí encés de calç viva.
(de Terra d´aigua )
|
||||
4. |
CALIMA
03:02
|
|||
|
CALIMA
Lenta calima
de plom fos
en l´aire. La vesprada
crema en el monòton cant
de les xitxarres.
Tot el silenci
és un ferro roent.
El vent s´esquartera
entre el verd difús dels arbres
com un espectre del prodigi
que a petites engrunes
la pau ens dóna.
És una ombra serena i freda
la veu de l´aigua
que els turons del sol salta
i amb delit de sal ens agombola.
Com la sorpresa de l´amor,
al darrere de la muntanya esquerpa
el mos blau del mar.
(de Celebració de la mirada)
|
||||
5. |
OBSCUR VENT
02:30
|
|||
|
OBSCUR VENT
Obscur vent,
desa la tralla
a redós del cor!
Que té la mort
cantarella de sonall
com dringa pel dol
la rosa que esclata.
Campanes de l´ombra,
mudes esquelles d´enlloc!
L´aigua del somni
té la deu emmetzinada.
És, als llavis blancs
de l´hivern, que es colga
la vida, arbreda encesa
que assota el vent fosc.
(de Terra d´aigua )
|
||||
6. |
TARDA IMPREVISTA
02:32
|
|||
|
TARDA IMPREVISTA
L´amor és una tarda imprevista,
una taronja del color de les natges,
un trau on es posa el clavell de la vida.
Aigua callada
que una nit de lluna morta
de la pedra brolla i s´escampa,
fluix secret que nodreix
l´arrel de tenebra dels arbres,
corrent d´esperma que amara la terra.
(de Solatge de sols)
|
||||
7. |
HAM
02:37
|
|||
|
HAM
Com un peix entrampat,
tinc l´ham del desig
clavat a la boca.
A cada petita estrebada,
en tot intent de traure´m
el ferro,
borbollejant
m´inunda la sang
la platja dels llavis.
Sabor salat de la rosa
l´olor de la mar
brolla en la llum més secreta:
esquer de foc que em fibla
i clivella.
(De Fugaç)
|
||||
8. |
POLSIM D'OR
03:46
|
|||
|
POLSIM D´OR
Sempre hi ha un desig no acomplit,
uns llavis, com parpelles de l´aire,
que mai no besarem,
una història o altra que de llarg ens passarà.
Personatges secundaris dins la pròpia obra.
Bandejats, quan el sol és més prop
i ens pertanyen les fulles de l´aigua;
quan ens crida, bosc endins, la campana del somni.
Com l´estam imperceptible
la música llunyana que fondíssima
ens lliura la seua diadema,
així el polsim d´or que resta dintre els ulls
i, incòmode, ens condemna, ja freda la memòria,
a estimar allò que sempre fuig.
(de L´hivern remot)
|
||||
9. |
REMOR CREIXENT
02:51
|
|||
|
REMOR CREIXENT
És pregona la remor
d´aquests arbres. Tant de temps
escoltada -tan llunyana, tan fondament-
sense adonar-me´n!
Imperceptible, com el solc
que en l´aire deixà aquell cos de cendra,
com l´alè de la casa abandonada,
ja era abans, hi era sempre.
Clam, secreta tija
de la mar oberta. En cada rosa
regalima minúscul el rierol de la sang.
Així el ruixim en les fulles dels arbres,
la fressa humida, la cadència
del sol entre valls remotes,
el xiu-xiu de l´aigua
quan és neu desfent-se en la terra tèbia,
la remor pregona
que als meus ulls ara es desvetlla.
(de Les ombres seduïdes )
|
||||
10. |
COS INDEFENS
01:25
|
|||
|
COS INDEFENS
Com si volgués
tancar els ulls
i fer oblit
d´aquell desig
que ens deixa inermes.
Com si fugir
del llamp encès
fóra ponent
en lloc de neu
en mar desfent-se.
Com si l´ocell
que el cant no sap
en cel tan mut
veiés la llum
en fosques vespres.
Cos indefens,
del sol poruc,
l´estèril foc
mai no serà
ni castes cendres.
(De La set intacta)
|
||||
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
If you like UN CALFRED D'OCELLS-Poemes de RAMON GUILLEM, you may also like:
New on the always-great label Velvet Blue Music is “Slow Parade” from Gileah Taylor, boasting warm songs built on piano and guitar.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop.
go to album
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
